Per mantenir viva una llengua s’ha de fer servir. Però per fer-la servir, cal tenir “l’oportunitat d’aprendre-la i la llibertat per escollir-la”. Ho diu Meritxell Castellví, del Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller. Amb el projecte Martorell Educa 360 ofereixen sessions de sensibilització lingüística a monitors que acompanyen infants en extraescolars esportives, artístiques, culturals, d’estudi assistit i suport en la inclusió. I ho fan en un municipi del Baix Llobregat nord, territori en què gairebé un 60 % de la població s’expressa normalment en castellà, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2018.
“Tot i que alguns monitors ho tenen molt clar, d’altres no s’havien preguntat mai per què és important parlar-lo”. A través de les sessions de sensibilització, es desperta i s’activa la consciència de per què s’ha de parlar en català més enllà de l’escola. Per fer-ho, imaginen possibles escenaris de futur dels infants: “¿Què passa si aquests nens i nenes necessiten parlar català a la feina perquè treballen de cara al públic? ¿O què passa si s’enamoren, van a viure a les Terres de l’Ebre i volen parlar català amb els sogres? Han de tenir l’oportunitat de fer-ho”.
Els monitors comencen l’activitat en català, però els costa mantenir-lo perquè tenen la tendència a canviar de llengua: creuen que així s’entendrà el missatge. Ho comentem amb Castellví: “És una cosa que té molt instaurada la gent, que canvien de llengua per respecte a l’altre”. Una de les activitats que duen a terme és simular una dinàmica de rols.Un fa d’alumne i l’altre, de monitor, i han de buscar estratègies per no canviar de llengua: per exemple, buscant referències visuals per fer-se entendre. Durant les sessions es treballa, també, l’ús professional la llengua catalana que han de fer els monitors per acomplir la normativa lingüística i garantir el dret dels infants a aprendre-la.
Encara que modificar els hàbits continuï sent un gran repte, és important seguir treballant-hi perquè “no podem fer que el català sigui només la llengua dels mestres”. És a dir: hauria de ser la llengua de tothom qui educa. Castellví subratlla: “Cal entendre la llengua com un valor educatiu més a transmetre i, per tant, els expliquem que com a referents educatius també tenen aquesta responsabilitat. Quan els preguntem què els ha semblat la iniciativa, en fan una valoració positiva.”
Gairebé 500.000 joves, infants i monitors van participar al llarg del 2023 en activitats de lleure educatiu a Catalunya, segons dades de la Generalitat. Això es tradueix en hores i hores d’espais d’aprenentatge i oci, convivència i desenvolupament personal i col·lectiu, moments clau en què més enllà d’aprendre, s’experimenta, es comparteix i es generen vincles: una gran oportunitat per promoure la cohesió social.
Si un monitor t’explica l’activitat en català i t’adones que jugar en català és una opció, vol dir que relacionar-te amb les amistats també ho és, o fer broma, o reflexionar. O viure en català. I de cop, sense adonar-te’n, vas incorporant el català en el teu dia a dia.
* Podeu contactar amb els Tallers de sensibilització per al món associatiu aquí.
"La llengua viva" és una secció que fem en col·laboració amb la conselleria de Política Lingüística.
