"En els darrers deu anys, he viatjat per tot el món i he treballat amb centenars de parelles destrossades per infidelitats". Així es presenta la psicòloga belga Esther Perel, que en aquest TED Talk –titulat "Repensar la infidelitat... una xerrada per a qualsevol que hagi estimat mai"–reflexiona sobre què acostuma a haver-hi darrere els enganys, i com es pot afrontar d'una manera nova el que acostuma a ser viscut com un trauma.
1. ¿Per què enganyen les persones felices? Quan diem infidelitat, ¿què volem dir exactament? ¿És connexió, és una història d'amor, és sexe de pagament, és una conversa de xat, és un massatge amb final feliç? ¿Per què pensem que els homes enganyen per avorriment i por a la intimitat, però les dones per solitud i ànsies d'intimitat? ¿Les infidelitats sempre passen al final d'una relació? L'adulteri ha existit des que es va inventar el matrimoni, així com el tabú que hi va en contra. La monogàmia solia entendre's com una persona de per vida, però avui, la monogàmia vol dir una persona mentre dura la relació. Molts de vosaltres haureu dit: "Soc monògam en totes les meves relacions". Abans ens casàvem i teníem relacions sexuals per primer cop, però ara ens casem i deixem de tenir relacions amb altres persones.
2. La definició de la infidelitat segueix en expansió: sèxting, veure porno, participar en secret i activament en aplicacions de cites. M'agrada la definició d'aventura perquè reuneix els tres elements clau: una relació secreta, que és l'essència d'una aventura; una connexió emocional en un grau o altre, i una alquímia sexual. I alquímia és la paraula clau, perquè l'excitació eròtica és tanta que un petó imaginat pot ser tan potent i encantador com hores de pràctica sexual. Com va dir Marcel Proust, la nostra imaginació és la responsable de l'amor, no pas una altra persona.
3. Mai ha sigut tan fàcil enganyar i mai ha sigut tan difícil guardar un secret. Quan el matrimoni era una empresa econòmica, la infidelitat amenaçava la nostra seguretat econòmica. Però ara que el matrimoni és un acord romàntic, la infidelitat amenaça la nostra seguretat emocional. Irònicament, solíem recórrer a l'adulteri, i aquest era el lloc on buscàvem l'amor pur. Però ara, que busquem l'amor en el matrimoni, l'adulteri el destrueix.
4. Hi ha tres maneres en què la infidelitat fa mal. Tenim un ideal romàntic en què ens bolquem en una persona per satisfer una llista interminable de necessitats: que sigui el meu millor amant, el meu millor amic, el millor pare, el meu confident, el meu company emocional, la meva parella intel·lectual. I jo he de ser: l'escollida, l'única, la insubstituïble, l'escollida. I la infidelitat em diu que no. És la traïció definitiva: la infidelitat trenca la gran ambició de l'amor. Si al llarg de la història la infidelitat sempre ha sigut dolorosa, ara sovint és traumàtica, perquè amenaça el nostre sentit del jo.
5. El meu pacient Fernando està afligit. Em diu: "Pensava que coneixia la meva vida. Pensava que sabia qui érem com a parella, qui era jo. Ara ho qüestiono tot". La infidelitat és una violació de la confiança, una crisi d'identitat. "¿Per què he de confiar en ella una altra vegada?", es pregunta, "¿podré tornar a confiar en algú de nou?" La meva pacient Heather em parlava de la seva història amb en Nick. Ella estava casada, amb dos fills. En Nick acabava de sortir de viatge de negocis, i la Heather estava jugant amb els seus fills amb l'iPad, quan va aparèixer un missatge a la pantalla: "Espero amb tantes ganes el moment de veure't". Que estrany, va pensar, si ens acabem de veure. I un altre missatge: "Quines ganes tinc d'abraçar-te". La Heather es va adonar que no eren per a ella. Em va dir que el seu pare també va tenir aventures i que la seva mare li va trobar un paper a la butxaca i una mica de pintallavis al coll. La Heather va seguir buscant i va trobar centenars de missatges, d'intercanvis de fotos i desitjos. Els detalls dels dos anys de l'aventura del seu marit desplegats davant dels seus nassos a temps real. I em va fer pensar que les aventures a l'era digital són la mort per vessament de sang.
6. També ens enfrontem a una altra paradoxa. Per culpa de l'ideal romàntic, confiem en la fidelitat de la nostra parella amb un fervor únic. Però mai vam tendir tant a descarrilar-nos com ara, i no perquè avui tinguem nous desitjos, sinó perquè vivim en una era en què sentim que tenim dret a complir els nostres desitjos perquè en aquesta cultura mereixem ser feliços. I si abans solíem divorciar-nos perquè érem infeliços, avui ens divorciem perquè podríem ser més feliços. I si el divorci abans venia acompanyat de la vergonya, avui, quedar-se quan un pot marxar és la nova vergonya. Així que la Heather no pot parlar amb els seus amics perquè li fa por que la jutgin per seguir estimant en Nick, i sempre li donen el mateix consell: "Deixa'l".
7. Quedar-se és la nova venjança. Si podem divorciar-nos, ¿per què cal tenir aventures? La lògica diu això: si a casa tens tot el que necessites, no cal que ho vagis a buscar en una altra banda, cosa que suposa que existeix el matrimoni perfecte que ens vacuna contra la passió d'explorar. Però, ¿i si la passió té una vida útil finita? ¿I si hi ha coses que fins i tot una bona relació mai pot oferir? Si fins i tot les persones felices enganyen, ¿de què es tracta?
8. La gran majoria de la gent amb qui treballo són profundament monògams en les seves creences, almenys amb la parella. Però es troben en conflicte entre els seus valors i el seu comportament. Sovint són persones que han sigut fidels des de fa dècades, però un dia travessen una línia que mai havien pensat travessar, encara que hi hagi el risc de perdre-ho tot. Però, ¿per quins set sous ho fan? Les aventures són un acte de traïció, però també una expressió d'enyorança i pèrdua. Al moll d'una aventura, sempre trobarem un anhel i un desig viu de connexió emocional, de novetat, de llibertat, d'autonomia, d'intensitat sexual, un desig de recuperar les parts perdudes de nosaltres mateixos o un intent de recuperar la vitalitat de cara a la pèrdua i la tragèdia.
9. Penso en una altra pacient, la Priya, feliçment casada, estima el seu marit i mai el voldria ferir. Però també em diu que sempre ha fet el que s'esperava d'ella: és bona noia, bona esposa, bona mare, va cuidar els seus pares immigrants. La Priya va cedir davant del jardiner que li va treure l'arbre del seu pati quan hi va haver l'huracà Sandy. Amb el seu camió i els seus tatuatges, ell és tot el contrari d'ella. Però als 47 anys, l'aventura de la Priya representa l'adolescència que mai va tenir. I la seva història m'assenyala que quan busquem la mirada de l'altre, no sempre ens allunyem de la nostra parella, sinó de la persona en què ens hem convertit. I no és tant que estiguem buscant una altra persona, sinó que busquem un altre jo. A tot arreu, la gent que té aventures sempre diu el mateix: se senten plens de vida. Però sovint m'expliquen històries de pèrdues recents: d'un pare que va morir, d'un amic que se'n va anar massa aviat, de males notícies del metge. La mort i la mortalitat sovint viuen a l'ombra d'una aventura perquè plantegen aquestes preguntes: ¿això és tot? ¿Hi ha alguna cosa més? ¿Viuré vint-i-cinc anys més així? ¿Mai tornaré a sentir això una altra vegada?
10. Això m'ha fet pensar que potser aquestes preguntes són les que impulsen la gent a travessar la línia, i que algunes aventures són un intent per contarestar la falta de vida, són un antídot contra la mort. I al contrari del que s'acostuma a pensar, les aventures tenen a veure menys amb el sexe i més amb el desig: d'atenció, de sentir-se especial, de sentir-se important. I la pròpia estructura d'una aventura, el fet de no poder tenir l'amant, atia aquest desig. És una màquina de desig: la part incompleta i l'ambigüitat et fan desitjar el que no pots tenir.
11. ¿Com ens podem curar d'una aventura? El desig és molt fort, la traïció és profunda, però es pot curar. I algunes aventures són un toc de difunts per a les relacions moribundes. Però altres ens impulsen a noves possibilitats. La majoria de les parelles que han passat per aventures segueixen juntes: algunes simplement sobreviuen, i altres converteixen aquesta crisi en una oportunitat. Ho converteixen en una experiència generativa. I penso en la parella enganyada, que sovint dirà: "¿Creus que jo no desitjava més? Però no ho vaig fer".
12. He notat que moltes parelles, immediatament després d'una aventura, gràcies a aquest desordre que pot donar lloc a un nou ordre, tenen converses profundes amb honestedat i obertura com no les havien tingut en dècades. I parelles sexualment indiferents que de cop senten una luxúria tan voraç que no saben d'on ve. La por a la pèrdua fa reviure el desig, i dona pas a un tipus de veritat completament nou. Llavors, en exposar una aventura, ¿quines coses poden fer les parelles? Del trauma sabem que la cura comença quan l'autor reconeix el que va fer malament. Així, per a la parella que va tenir l'aventura, per a en Nick, una cosa és acabar-la, però un altre acte essencial i important és expressar la culpa i el remordiment per haver ferit la seva esposa.
13. He notat que bona part dels qui tenen aventures poden sentir-se terriblement culpables per ferir la seva parella, però no se'n senten per l'experiència de l'aventura. Aquesta distinció és important. En Nick ha de ser, per un temps, el protector dels límits de la relació. Però per a la Heather, o la parella enganyada, és essencial fer alguna cosa per recuperar el sentit de l'autoestima, envoltar-se d'amor, d'amics i d'activitats que li tornin l'alegria, el sentit i la identitat. Però encara és més important frenar la curiositat de furgar en els detalls sòrdids: "¿On vas estar? ¿on ho vas fer? ¿amb quina freqüència? ¿ella és millor que jo al llit?" Preguntes que només provoquen més mal i que no deixen dormir. En comptes d'això, passeu al que anomeno preguntes d'investigació, les que extreuen el sentit i els motius: "¿Què va significar aquesta aventura per a tu? ¿què vas poder expressar o experimentar allà que no poguessis fer amb mi? ¿què senties quan tornaves a casa? ¿què valores de nosaltres? ¿t'agrada que això s'acabi?" Cada aventura redefinirà una relació, i cada parella determinarà quin serà el llegat de l'aventura.
14. Però les aventures estan aquí per quedar-se, i no se n'aniran. I els dilemes de l'amor i el desig no tenen respostes simples de blanc i negre, bo i dolent, víctima i agressor. La traïció és una relació que ve de moltes formes. Hi ha moltes maneres de trair la nostra parella: amb menyspreu, amb negligència, amb indiferència, amb violència. La traïció sexual només és una manera de fer mal a la nostra parella. En altres paraules, la víctima d'una aventura no sempre és la víctima del matrimoni. Sovint em fan aquesta pregunta: ¿ho recomanaries? No recomanaria tenir una aventura igual que no recomanaria tenir càncer i, tot i això, sabem que la gent parla de com la malaltia els ha donat una nova perspectiva. Veig les aventures des d'una doble perspectiva: el mal i la traïció per un cantó, i el creixement i l'autodescobriment per l'altre. El que va causar en tu i el que va significar per a mi. Quan em ve a veure una parella després que una aventura hagi sortit a la llum, sovint els dic això: "Avui dia, a Occident, la majoria de nosaltres tindrem dues o tres relacions o matrimonis, i alguns de nosaltres els tindrem amb la mateixa persona. El vostre primer matrimoni ha acabat, ¿desitjaríeu crear un segon matrimoni junts?"
