Alguna vegada has canviat de llengua perquè has donat per fet que el teu interlocutor no t’entendrà? I què fas quan saps que algú entén perfectament el català però, en canvi, et parla sempre en castellà? Canvies de llengua pensant que així ets “més educat”? Tens costum de penjar vídeos a Tik Tok o a Instagram en castellà “per arribar a més gent”? O fas cerques a Internet directament en castellà?
Segurament ens trobem amb més d’una situació d’aquestes cada dia i potser ja hem arribat a interioritzar-les amb tanta normalitat que no ens adonem del que això suposa. Prejudicis, idees preconcebudes, hàbits lingüístics, costums... Inèrcies que ni ens plantegem, però que contribueixen a generar rutines lingüístiques que perjudiquen la llengua i la imatge que en tenim o com la projectem.
Per què ens passa, això? No hi ha dubte que aquests hàbits lingüístics tenen una explicació. No sorgeixen perquè sí... Si ens atenim a les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de 2018, sabem que el 81,2% dels habitants de Catalunya declara que sap parlar català, però només el 76,4% l’usa en el seu dia a dia. Aquesta dada, no obstant, no reflecteix l’ús real de la llengua, ja que només el 31,7% ho fa habitualment (sempre, molt o bastant). Precisament aquest percentatge coincideix amb el 31,5% de la ciutadania que usa el català com a llengua inicial en una conversa.
Els factors que han propiciat aquesta situació (coneixement elevat de la llengua, però ús més restringit) són la transformació demogràfica, amb importants pics migratoris, la transformació digital i la transformació del mercat de consum cultural, amb les plataformes i les xarxes. Tres evolucions que han modificat conductes lingüístiques, però que, sortosament, també ofereixen nous escenaris d’usos per al català, atès l’elevat índex de coneixement que la població té de la llengua i els múltiples canals on es pot fer servir, no només com un instrument comunicatiu perfectament vàlid, sinó com un element de significació i idiosincràsia.
És en aquest context que arriba la campanya del Govern “Provem-ho en català. Molt per parlar. Molt per viure”. Acompanyant altres accions de Política Lingüística, com el Pacte Nacional per la Llengua, l’execució de 100 mesures de Govern, un 51 % de les quals ja estan executant-se, i un sensible increment pressupostari, la publicació d’aquesta campanya de sensibilització adreçada a tota la societat apareix amb la voluntat de provocar petits canvis, petites modificacions de rutines, que totes sumades poden modificar les actituds.
Si la campanya de 2005 exhortava la ciutadania a parlar català “sense vergonya i amb llibertat”. Ara, gairebé 20 anys després, i amb una societat catalana totalment diversa i plural, amb característiques ben diferents del començament dels 2000, amb un to amable, desenfadat i fins i tot atrevit, la nova Queta vol fer ben visible la diversitat de la societat actual, on les coses no són lineals i deduïbles, sinó múltiples i plenes de matisos, i on sembla evident que l’ús substancial de la llengua passa pels espais menys regulats i més espontanis.
És justament aquesta recuperació la que posa damunt la taula la implicació del Govern, però també de la societat civil i de la ciutadania en general, en l’afany de fer valer els beneficis de viure plenament en català, amb compromís, constància i adaptació. Tres valors que impregnen la llengua i que ara canten totes les “quetes” que avui configuren la nostra societat.
Benvinguda sigui, doncs, aquesta campanya, i que ens serveixi per adonar-nos que tots podem fer petits gestos transformadors.
Va! Provem-ho en català?
