Aquestes festes hem preguntat a 14 escriptors quins llibres regalarien. Ens han respost amb obres que els han marcat per la seva profunditat, originalitat o capacitat d’enlluernar:
1. Blanca Llum Vidal.
No desitjaràs els béns del proïsme, de Maria Sevilla, publicat per Fragmenta Editorial.
«Una reflexió sobre el deliri il·limitat del capitalisme, un crit d'alerta que impressiona i activa i una manera d'escriure assaig que aconsegueix combinar el rigor amb l'originalitat i la precisió hermenèutica amb la valentia intel·lectual.»
2. Antoni Veciana.
Quan ataquen els voltors, de Cinta Farnós, publicat per La Magrana.
«Quan l'alba apunta i tu vas cap a la llum. En un moment del camí t'adones que la llum no és el sol, sinó un foc follet, i que tota la vida estaràs a les fosques. Aquesta revelació és Quan ataquen els voltors.»
3. Elisenda Solsona.
Les petites vampires, de Maria Guasch, publicat per L'Altra Editorial.
«M’agrada com ens situa en detall i de manera simbòlica en el paisatge on transcorre la història i també com tracta el pas de la infància a l’adolescència fent èmfasi en la pèrdua de la capacitat d’endinsar-nos en el joc, una capacitat que a vegades està lligada amb el terror i la malícia.»
4. Roser Cabré-Verdiell.
Set campanars, de Sara Baume, traduït per Marta Pera Cucurell i publicat per Editorial Les Hores.
«Si sou com jo i Nadal us fa una certa mandra, tanta gent a tot arreu, tanta família, tanta parafernàlia de plàstic i purpurina, us podreu refugiar en aquesta història de dos misàntrops que s’estimen i que ho fan lluny de tot i de tothom, en una casa aïllada a la costa irlandesa. Deixen enrere la vida convencional per construir-ne una de més tranquil·la, envoltada dels seus propis rituals. Tot, amb molta poesia i reflexions agudíssimes sobre la naturalesa de l’amor i la resiliència de la natura.»
5. Pep Puig.
Mary John, d'Ana Pessoa, publicat per L'Altra Tribu.
«És un llibre sensorial i savi, una llarga carta de comiat d'una noia que es fa gran al que creia l'amor absolut de la seva vida fins que s'adona que l'amor de la seva vida no és aquell, sinó aquest altre, molt més tangible i que a més li fa riure. I tot i que es va publicar a L'Altra Tribu, el segell juvenil de L'Altra, és una novel·la que es mou a la frontera, justament per difuminar-la.»
6. Laia Viñas.
La Garota entre les dents, de Pau Cusí, publicat per Columna.
«Un recull de contes que posa el focus en personatges a priori poc interessants, figuretes de plàstic en el decorat estiuenc empordanès, però que acaben resultant punts de partida sensacionals per parlar d'un turisme que ofega, el desamor o l'absurditat humana. Tot relligat amb un humor negre finíssim.»
7. Jordi Puntí.
Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, publicat per Tres i Quatre.
«Un llibre de memòries d'infantesa preciós, d'una gran sensibilitat lingüística, que reflecteix una època i una vida rural al País Valencià que ja no existeixen, així com una saviesa popular que l'autora reviu per trobar-hi una veu personal.»
8. Josep Pedrals.
Arnau, d'Adrià Targa, publicat per Proa.
«Perquè és una novel·la en vers molt potent, amb un rerefons metaliterari divertidíssim.»
9. Marta Rojals.
Ànimes entre les dents, de Borja Duñó, publicat per Saldonar.
«Pioner (juntament amb el Lluís Freixes) de la literatura antiespecista en català.»
10. Teresa Ibars.
El Gattopardo, traduït per Pau Vidal i publicat per Proa.
«Sicília, any 1860, època del Risorgimento i de la unificació garibaldina que ha de comportar la supressió dels vells privilegis per donar pas a un nou ordre burgès. El Gattopardo és una novel·la que retrata, i de quina manera, aquella societat en canvi. L’ordre polític, social i econòmic es transfiguren i un dels seus protagonistes, el Principie de Salina, n’és perfectament conscient. Perquè és en les societats de canvi que tot trontolla, fins i tot els sentiments. Capítol d’especial bellesa: el de la mort del príncep. El Gattopardo, traduït per Pau Vidal l’any 2009 per al segell Proa, és la versió indispensable d’una de les novel·les cabdals del segle XX.»
11. Joan-Lluís Lluís.
La Ilíada, d'Homer.
«La primera novel·la de la literatura occidental podria ser també la millor. Cal entrar-hi sense presses, i sense presses deixar-se endur per la fúria, la desolació, l'orgull tan sovint ferit de guerrers grecs i troians, i dels déus que els observen i de tant en tant baixen a pugnar. Es pot llegir en prosa, com ara en la traducció de Montserrat Ros, a l'editorial Adesiara, o en vers, en la versió de Pau Sabater de la col·lecció Bernat Metge Universal. Humans i déus hi són alhora nobles i mesquins, honorables i egoistes, i és així com tots som fills d'Homer.»
12. Alba Dedeu.
Jack, de Marilynne Robinson, traduït per Alba Dedeu i publicat per Edicions de 1984.
«És la traducció dels últims anys que més m'ha agradat fer.»
13. Marta Carnicero.
L’amor dels homes singulars, de Victor Heringer, traduït per Pere Comellas i publicat per Les Hores.
«Per la personalitat d'una veu narrativa personal, pròpia de la imaginació i la rebel·lia de qui és capaç de renovar la mirada diària en l'aproximació al món.»
14. Sebastià Alzamora.
La Gran Substitució, d'Albert Pijuan, publicat per Angle Editorial.
«Amb un arsenal de referències pop i de la cultura de masses, La Gran Substitució aixeca una sàtira del nostre temps que, com a bona sàtira, és càustica i hilarant i té contingut moral. Un triomf de la fabulació i de la detresa narrativa.»
