Fraga ens vol violar

O sigui que se’ns ha acabat la relativa tranquil·litat, a les dones d’aquest país

Autor Redacció

 

Il·lustració: Cristina Losantos


Jo creia que en Fraga ens volia ben casadetes, endreçadetes i polidetes. Jo creia que en Fraga —i l’estol de mascles encorbatats i nostàlgics— ens volia només mares sublimades i amb un kleenex permanent a la mà per a netejar la candela dels fills que hem anat fent per aquests mons de déu i de l’amor. Jo creia que en Fraga només ens volia ben netes i sempre a punt, com girl scouts amatents, per a endreçar calaixos, clenxinar criatures, rebre visites i comanar minyones —això les dones que ell coneix, és clar—, anar a la plaça, posar-nos rul·los cada dissabte a la nit abans de fer l’amor amb els nostres marits cansats d’una setmana de treball més aviat feixuga. Jo creia que per a en Fraga les dones érem bellesa i poesia. Érem l’àngel de totes les aspiracions masculines, les muses de totes les frustracions edipianes, el repòs dels guerrers, de tots aquests guerrers que ahir s’arraparen al carro de la dictadura i avui fan el saltironet de la cardina amb la democràcia. Jo creia, en fi, que gràcies a en Fraga el matrimoni continuaria indissoluble, la família, el municipi i el sindicat inalterables i que nosaltres, les dones, continuaríem essent tractades com a reines cada nit, al llit, enmig de vànoves de color blau cel, empeses pel desig davant d’aquests homes que són capaços de cridar: “¡la calle es mía!”
 
Però res de tot això: la frustració ha estat immensa en llegir una de les darreres declaracions del cavaller Fraga. En aquestes declaracions, en Fraga deia que defensaria —ell i els seus— la dona “violentada”. O sigui que se’ns ha acabat la relativa tranquil·litat, a les dones d’aquest país. Ara ja no ens queda l’esperança d’endreçar calaixos o netejar culs de criatures. Ara ja no podem témer només ésser violentades una vegada a l’any, segons les estadístiques. Ara haurem de ser violades a fi que el cavaller Fraga ens demostri la seva virilitat i la seva disponibilitat per a defensar les nostres febleses.
 
Però, què passarà si no ens deixem violar fàcilment?
 

 

Mundo Diario, 1-5-1977
 
Diari d uns anys 1975 1981
Diari d uns anys 1975 1981

Diari d'uns anys (1975-1981)

 

© dels articles: hereus de Montserrat Roig 

© foto coberta: Pilar Aymerich

© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008

Comprar

"25 anys sense Montserrat Roig" ret homenatge a l’escriptora, de qui recuperem diversos articles il·lustrats per Cristina Losantos.

Data de publicació: 31 de maig de 2016
Última modificació: 22 de novembre de 2024
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze