Ales

Com és que no podem/ jugar sempre

Autor Redacció

Foto: isorepublic


La niña lee
el alfabeto de los árboles
y se vuelve ave clara.

Juan Gelman

Deixa el llapis sobre la taula, 
em mira i em pregunta
com és que no podem 
                                  jugar sempre. 
Òbric de bat a bat 
les finestres de l’aula.

Però ni ella ni jo no tenim ales.
Data de publicació: 12 de setembre de 2018
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze