El 4 d’agost de 1933, l’Estat espanyol, sota el mandat de la Segona República, va crear la Ley de vagos y maleantes amb l’objectiu d’imposar mesures de control i allunyament a aquells individus presumptament perillosos, com ara proxenetes o rodamons. L’any 1954 el règim franquista va modificar aquesta llei: volien incloure-hi els homosexuals. Però el dictador va més enllà i el seu consell de ministres va aprovar, el 10 d’octubre de 1969, la Llei sobre perillositat i rehabilitació social. Aquesta nova normativa no només condemnava els actes sexuals, sinó que també prohibia trobades, expressions verbals, indumentària no apropiada o les associacions, amb penes d’internament en presos o manicomis.
Hiperrevolucionaris i supergais és un facsímil que, fet per João França i Adrià Rodríguez Castelló i editat per Barcelona Llibres, mira cap a aquell passat, que tampoc és tan lluny com sembla. I ho fa reproduint íntegrament els sis números de la revista La Pluma (1978-1980). Però, ¿què era ben bé? Ens ho explica João França: "És la revista que va publicar la Coordinadora de Col·lectius per l'Alliberament Gai (CCAG) mentre va existir, entre l'abril del 1978 i el febrer del 1980. La publicació recull molts dels debats de l'època i les discussions dels primers moviments homosexuals a l'Estat espanyol. A La Pluma es reivindicaven les vides de les persones homosexuals i trans com una opció revolucionària que permetia impugnar el sistema imperant."
Ara bé, ¿com ha nascut aquest projecte? "El llibre és fruit de recerques prèvies que hem pogut fer sobre la història dels moviments LGTBIQA+ a Catalunya i a l'Estat, que va començar amb el documental El Fil Rosa que vam fer l'any 2018. A partir d'aquesta recerca vam poder conèixer la història de la CCAG, un col·lectiu que sovint ha quedat oblidat en la història del moviment, ja que va tenir una història curta i les seves opcions polítiques no són les que van triomfar dins el moviment. Quan vam anar als arxius a consultar la revista hi vam trobar debats apassionants, continguts que encara ens semblaven vigents, i polèmiques que encara es reprodueixen a dia d'avui. Per això ens semblava important poder recuperar aquest material, per tenir clar d'on venim i també per poder conèixer altres projectes de futur que van quedar en el calaix."
Mentre veiem el llibre, ens ve una pregunta inevitable: ¿s'ha aconseguit tot el que es reivindicava, o, segons com, encara estem igual? "Molts del debats de l'època, que estan recollits a La Pluma, són vigents encara avui. La polèmica de fons entre la CCAG i el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), sobre si l'aposta per la legalització i normalització del fet gai acabaria portant a una assimilació de les dissidències sexuals i de gènere, encara ressona entre moviments més radicals i més reformistes a dia d'avui. També és molt important dins La Pluma la reivindicació dels drets de les persones trans, ja que a la CCAG hi va haver el primer col·lectiu trans de l'Estat, i a la revista es recull la reivindicació de que pateixen una opressió específica. Aquests debats encara són molt vigents a dia d'avui, i encara hi ha persones dins el col·lectiu que neguen algunes d'aquestes opressions."
Us animem a assistir a la presentació d'aquest llibre, que es farà el dijous 19 de desembre a les 18.30 al Centre LGTBI de Barcelona (carrer Comte Borrell, 22). L’acte comptarà amb la presència de Javier Rodríguez Nuñez, comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, de l’Ajuntament de Barcelona; Mar Sifré Rigol, directora de la revista Orgull, Joâo França, coautor del llibre, i Jordi Barceloneta membre de la Coordinadora de Col·lectius per l’Alliberament Gai, l'entitat que editava la revista La Pluma.
A més a més, perquè us feu una idea del que trobareu en aquestes pàgines, us en reproduïm una. João França us la presenta així: "En aquest fragment podem trobar una bona representació de molts dels elements que caracteritzen la revista. El text aborda la situació de les persones homosexuals i trans després de la reforma de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que fins llavors s'havia aplicat al col·lectiu. El que es reivindica a La Pluma és que el canvi legal no garanteix necessàriament més llibertat, ja que els espais de trobada per les dissidències sexuals i de gènere, sobretot de les classes populars, segueixen patint la repressió en forma de batudes policials. Des de la CCAG es posa sovint l'èmfasi en el caràcter classista d'aquesta repressió. A més a més, aquí tenim també un tast de l'estètica de La Pluma, que barreja molts estils i també elements d'orígens molt diferents. Aquí s'aprofiten imatges d'altres publicacions i s'hi afegeixen bafarades de text amb un toc humorístic i reivindicatiu.
Hiperrevolucionaris i supergais
© de l'edició: Ajuntament de Barcelona
Col·lecció Ciutat i Barris
Recerca, documentació i textos: João França i Adrià Rodríguez
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona
"Barcelona Llibres" és una secció que fem en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona.
