«Aquesta és una història dels vencedors de la Guerra Civil, que van ocupar la ciutat de Barcelona el 26 de gener de 1939; una crònica gràfica d’aquells que van guanyar la guerra i d’aquells sectors de població que, per la raó que fos, van sortir a festejar la victòria franquista, fos en les misses de campanya dels generals, el Desfile de la Victoria o la visita de Ramón Serrano Suñer, el juny de 1939.»
Ho escriu Francesc Vilanova a Barcelona, gener de 1939. La caiguda. Publicat per l'Ajuntament de Barcelona, mostra com va ser l'arribada de Franco (4 de desembre del 1892-20 de novrembre del 1975) a la ciutat. «No hi són els vençuts, els depurats, els represaliats, els perdedors. No apareixen en cap fotografia, en cap narració oficial o testimonial, si no és molt d’esquitllentes. La dictadura va imposar un silenci radical i una invisibilització completa dels vençuts. Pràcticament, no hi ha imatges dels presoners republicans, que van anar caient en mans de les tropes franquistes, a mesura que aquestes ocupaven territori català. No hi ha fotografies, els primers mesos del 1939, de les presons de dones de les Corts o la Model, del camp de concentració d’Horta. Naturalment, no hi ha imatges de les execucions al Camp de la Bota. En aquest aspecte, el franquisme va ser força més púdic (o, potser, més llest) que el Tercer Reich, un imperi per on circulaven fotografies de tota mena d’execucions, individuals o massives, tractes vexatoris, camps de concentració, etc. En aquesta qüestió, el franquisme va aplicar un criteri radical, però molt comprensible: els perdedors de la guerra quedaven exclosos de la nova vida pública que es volia construir amb el Nuevo Estado i aquesta variant hispànica dels feixismes europeus anomenada franquisme. Per tant, havien de desaparèixer de les imatges acceptables de la nova realitat. Si eren invisibles, no existien. Potser aquesta era l’"aniquilación" de què parlava un dels homes més poderosos de l’Ajuntament de Barcelona aquell estiu del 1939: fer-los desaparèixer de l’espai públic i col·lectiu.»
Dins la secció, Barcelona Llibres, que fem amb l'Ajuntament de Barcelona, us ensenyem 14 imatges d'aquest llibre que recull «una crònica gràfica de la victòria i dels guanyadors de la guerra, dels nous amos de la ciutat, els seus uniformes, els seus símbols i cerimònies d’ocupació i celebració de la "liberación" i la fi de la guerra.»
1. Una part de les tropes que van desfilar van baixar pel passeig de Gràcia, cap a la plaça de Catalunya. Les altres columnes van continuar per la Diagonal fins al passeig de Sant Joan.
2. Els edificis centrals de la desfilada de la Victòria. El número 508-510 de la Diagonal, amb el principal ocupat pel dictador i el seu nucli de poder més proper. I els dos edificis veïns, on s’havien instal·lat els convidats més importants del nou poder franquista, civil i militar.
3. 2 d’octubre de 1929, a Barcelona. Dos dels grans protagonistes del desplegament del franquisme a Catalunya es troben a la ciutat. El general Severiano Martínez Anido, ministre de la Governació, imposa la gran creu del mèrit civil a Josep M. Milà i Camps, comte de Montseny.
4. Desfilada per la Diagonal de les tropes franquistes (21-22 febrer de 1939).
5. Tres joves del Regimiento de Caballería Numancia davant del parapet que s’utilitzava per als afusellaments al Camp de la Bota. El pare del soldat del mig del grup va ser afusellat en el mateix lloc uns anys abans.
6. La presidència de la missa, a la plaça de Catalunya, mostra perfectament l’alianca de forces que sustentava el feixisme hispànic del 1939.
7. L’Hotel Colón, a la plaça de Catalunya, convertit en la seu central del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant els dos anys i mig de guerra. La seva façana, plena de pancartes i consignes, o de les restes que van sobreviure durant unes hores entre els dies 26 i 27 de gener de 1939, és una de les icones visuals fonamentals de la Barcelona en guerra i la immediata caiguda a mans franquistes.
8. El general Eliseo Álvarez-Arenas parla a la ciutadania, en presència (a l’esquerra) de Mariano Calviño, cap provincial de FET y de las JONS, l’alcalde Miquel Mateu i el comte de Montseny: «Barceloneses: En alto el corazón por Dios y por España. Por España libre de todos sus enemigos. Os exijo una cosa: jurad de todo corazón que nunca más será arrebatado de su templo el Santo Cristo de Lepanto, porque todos estaréis dispuestos a evitar que volvamos a los desvíos que nos han conducido a la gran tragedia. Hemos de ser, todos, buenos españoles, buenos católicos, buenos cristianos».
9. Es va poder il·lustrar l’ocupació de la plaça de Catalunya la tarda del dia 26. Un espai descuidat, brut i deixat, on en els primers moments civils i militars s’hi movien sense un rumb fix. Només les tropes «indígenes» (o els «moros», en el llenguatge popular de l’època) van entendre l’oportunitat que els podia signficar acampar a la plaça i dedicar-se a l’intercanvi o la venda de productes de primera necessitat. Paradoxalment, les ordres emeses des dels quarters generals de Terminus i Escala remarcaven que aquestes tropes no entressin a la ciutat.
10. Els edificis centrals de la desfilada de la Victòria. El número 508-510 de la Diagonal, amb el principal ocupat pel dictador i el seu nucli de poder més proper. I els dos edificis veïns, on s’havien instal·lat els convidats més importants del nou poder franquista, civil i militar. La casa de la cantonada amb el carrer de Tuset havia estat reservada per l’Ajuntament de Barcelona per als seus convidats.
11. El Crist de Lepant a la sortida de la placa de Catalunya.
12. El general Francisco Franco, acompanyat del general Fidel Dávila, ministre de la Guerra i cap del Ejército del Norte, desfilen en cotxe descobert per la Diagonal, al principi del gran desfile de la Victoria.
13. Du es imatges del Desfile de la Victoria, en el curt tram entre l’avinguda Diagonal, a l’altura del carrer de Balmes, i la cru ïlla amb passeig de Gr àcia (el Cinc d’Oros). Ordre de la desfilada: sortint d’Esplugues de Llobregat, passant per davant del Palau de Pedralbes i continuant cap al Cinc d’Oros; baixada pel passeig de Gràcia, fins a plaça de Catalunya. Algunes unitats van continuar per la Diagonal cap a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer i el passeig de Sant Joan.
14. Resum del parlament de l’alcalde, Miquel Mateu, segons la crònica periodística: «Añadió a continuación que este acto era un episodio más de los muchísimos que con su sangre escribe el Glorioso Ejército Español a las órdenes de nuestro caudillo, el Generalísimo Franco».
Barcelona, gener de 1939. La caiguda
Aquí en podeu fer un altre tast.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona
"Barcelona Llibres" és una secció que fem en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona.
