Redacció
Verticalitat i delinqüència és un llibre per força excessiu malgrat la seva brevetat. És la boira i és el cel clar, és allò que no s’acaba d’acabar. És amor extrem, vida extrema. Vertiginosament al límit del tot. Hiperbòlicament descarat. Malfrisa, neguiteja, s’alça, celebra, calla. Verticalitat i delinqüència, de Meritxell Cucurella-Jorba i editat per Fonoll, és un llibre tautològic i convuls. Us n'oferim un tast en forma de dos poemes.
L'inexorable
Quan tots els teus amors hauran estat
abans amors d'algú altre, quan el quadre
que penja de la paret de la casa on vius
no l'has pintat tu, i dubtes que en pintis mai cap,
si tu escrius i no pintes, quan les cançons
que escoltes et duen lluny, quan passat i futur
et semblen més llicenciosos que l'ara
des d'un cop més et dius i et dubtes tot preguntant-te,
estàs llescant l'inexorable.
Bèstia ferida
Emmudeixen les penes immenses
al clos del tot ho recordo menys tu,
aquella nit de bèstia ferida et mataré et juro que et mataré.
Tot ho recordo menys tu,
aquella nit de pena emmudida.
És immensa, també, la vergonya que dona
la llum dels dies.
© dels poemes: Meritxell Cucurella-Jorba, el dígraf del desitx
© de l'epíleg: Biel Mesquida Amengual
© d'aquesta edició: Editorial Fonoll
