La tecnologia ha transformat el món a una velocitat vertiginosa. Les llengües, en aquest ecosistema líquid, s’han convertit en protagonistes involuntàries d’una lluita per la supervivència i la visibilitat. El català, sovint relegat a l’espai de les llengües mitjanes i minoritàries, ha demostrat, una vegada més, que no es conforma a ser un espectador passiu. El discurs pronunciat recentment per Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat, ha servit per il·luminar no només els reptes que encara afronta el català en l’àmbit digital, sinó també les fites aconseguides. És, com ell mateix diu, "un cavall alat tant perillós com eficaç" que no podem deixar escapar.
Un ecosistema de contrastos: l’amenaça i l’oportunitat
El món digital, diu Vila, és una arma de doble tall. Pot esdevenir una amenaça devastadora per a les llengües mitjanes i petites, però també una oportunitat única per reivindicar-les. Per una banda, les dades mostren com els algoritmes poden penalitzar llengües com el català, invisibilitzant-les en cercadors i plataformes. Però, per l’altra, la digitalització també ens ha situat en una posició de força sorprenent. La llengua catalana lidera iniciatives com el projecte Common Voice, que l’ha convertit en la llengua més representada en aquesta plataforma global de recollida de corpus lingüístics. Aquest és només un exemple d’una proesa col·lectiva que combina l’esforç de ciutadans, institucions i entitats.
En un moment històric en què la intel·ligència artificial generativa és la gran protagonista, la feina feta durant dècades per moltes persones ha permès que la llenga catalana estigui en condicions de competir. La presència del català en models lingüístics entrenats a partir de dades en línia no és casualitat. És fruit d’un activisme constant i invisible que ha posat la llengua en el mapa digital abans que molts altres idiomes amb més parlants.
La proesa del projecte AINA: una eina que mira cap al futur
Un dels grans èxits digitals del català és el projecte AINA, desenvolupat amb la col·laboració del Barcelona Supercomputing Center. Aquesta iniciativa ha permès consolidar la presència del català en les tecnologies del llenguatge, i generar recursos i corpus lingüístics que són claus per al seu futur en entorns digitals. Vila, amb un to que alterna la urgència i la celebració, insisteix que aquesta mena de projectes són imprescindibles per mantenir la llengua actualitzada i preparada per a les necessitats dels nostres dies.
La llengua catalana no només ha sobreviscut; s’ha fet un lloc en l’avantguarda tecnològica. Els motors de reconeixement de veu, les traduccions automàtiques i fins i tot els algoritmes que generen continguts audiovisuals no haurien estat possibles sense la dedicació d’entitats i voluntaris que han cregut fermament en aquest projecte.
Beques Propulsió: el poder del contingut digital
Una altra fita destacable són les beques Propulsió, que han atorgat finançament a 25 creadors de contingut en català. El català no pot aspirar a ser una llengua plena al món digital sense una presència robusta en plataformes com YouTube, TikTok o Twitch. Les noves generacions, com recorda Vila, interactuen primer amb els mòbils abans que amb la família. Si la seva experiència digital es construeix en altres idiomes, el català queda relegat a un segon pla.
Aquestes beques són una aposta valenta i necessària per invertir la tendència. El fet que hi hagués més de 125 sol·licituds evidencia que hi ha talent disposat a explicar-se i crear des del català, només cal donar-los l’impuls necessari. El món digital no només és un espai per consumir, sinó també per crear i viure en català.
Diglòssia digital i reptes tecnològics
Tot i els èxits, el discurs no eludeix els reptes. Un dels grans perills que assenyala Vila és la diglòssia digital, la percepció que algunes llengües només serveixen per a certs usos mentre que d’altres dominen els espais tecnològics. En aquest sentit, la Generalitat ha de jugar un paper de lideratge i treballar en projectes com la millora del català en cercadors i plataformes internacionals. Perquè el que no es veu, no existeix.
També és fonamental enfortir el vincle entre la llengua i les empreses tecnològiques locals. Si les empreses catalanes no aposten pel català com a llengua vehicular, difícilment ho faran les multinacionals. Vila ho diu sense embuts: «Si no som exemple a escala local, no podem aspirar a ser escoltats a escala global.»
La societat civil: l’heroi silenciós
Potser un dels moments més genuïns del discurs és l’elogi a la societat civil catalana, un motor imprescindible en la normalització de la llengua. Iniciatives com SoftCatalà, Viquipèdia, Wikidata o OpenStreetMap han estat liderades per voluntaris que han dedicat hores incalculables a garantir que el català tingui una presència digna en l’entorn digital.
SoftCatalà, per exemple, ha traduït més de 50 programes lliures i ha desenvolupat eines lingüístiques que són utilitzades per milions d’usuaris. Vila no s’està d’expressar admiració per aquests activistes: «Tots som necessaris» per construir aquest futur compartit.
Reflexió: un cavall alat que hem de cavalcar
El discurs de Francesc Xavier Vila no és només un repàs d’èxits i desafiaments. És una crida a l’acció. "No ens podem permetre el luxe de descavalcar del cavall alat que és la tecnologia", diu. La metàfora, amb tot el seu dramatisme, reflecteix una realitat: el català es troba en una cruïlla. Podem escollir continuar lluitant per la seva normalització o deixar que la inèrcia del món digital ens arrossegui cap a l’oblit.
El futur del català en l’àmbit digital depèn de l’acció decidida de tots els actors implicats: govern, empreses i societat civil. Però també de l’esperit d’una llengua que, contra totes les prediccions, continua sorprenent-nos amb la seva capacitat de resistència i reinvenció.
Aquest discurs, de to mesurat però apassionat, ens recorda que el català té més futur del que sovint estem disposats a reconèixer. El cavall alat ja està en marxa, i només depèn de nosaltres mantenir-nos-hi a sobre. Perquè el món digital no només ens amenaça; també ens espera.
