Redacció
Tadeusz Różewicz, un dels noms més importants de la literatura polonesa, va néixer el 9 d'octubre del 1921 a Radomsko i va morir el 24 d'abril del 2014 a Wroclaw. La seva precocitat literària va ser frenada radicalment per l'esclat de la Segona Guerra Mundial, en què va participar com a partisà. Poeta, dramaturg i prosista, va ser un escriptor amb una profunda sensibilitat ètica. Llegim un poema de la seva antologia Udols d'un llop de paper, traduïda per Josep-A. Ysern i Lagarda i publicada per Edicions 96.
Foto: Cristian Newman
Conte de les dones velles
M'agraden les dones velles
les dones lletges
les dones dolentes
són la sal de la terra
no fan ois
als residus humans
coneixen l'altra cara
de la medalla
de l'amor
de la fe
vénen i se'n van
els dictadors fan el pallasso
tenen les mans tacades
de sang d'éssers humans
les dones velles s'alcen a trenc d'alba
compren carn fruita pa
netegen cuinen
s'estan al carrer de braços
plegats callen
les dones velles
són immortals
Hamlet es remena a la xarxa
Faust fa un paper miserable i ridícul
Raskòlnikov colpeja amb la destral
les dones velles són
indestructibles
somriuen benèvolament
mor déu
les dones velles s'alcen com cada dia
a trenc d'alba compren pa vi peix
mor la civilització
les dones velles s'alcen a trenc d'alba
obren les finestres
lleven la brutícia
mor un home
les dones velles
renten el cadàver
soterren els morts
planten flors
a les tombes
m'agraden les dones velles
les dones lletges
les dones dolentes
creuen en la vida eterna
són la sal de la terra
l'escorça de l'arbre
són els humils ulls dels animals
la covardia i la valentia
la grandesa i la petitesa
les veuen en la dimensió adient
pròximes a les exigències
del dia a dia
llurs fills descobreixen Amèrica
cauen a les Termòpiles
moren a les creus
conquereixen el cosmos
les dones velles van a trenc d'alba
a ciutat compren llet pa
carn condimenten la sopa
obren les finestres
només els babaus se'n riuen
de les dones velles
de les dones lletges
de les dones dolentes
perquè són dones boniques
dones bones
les dones velles
són l'òvul
són el misteri sense misteri
són la bola que gira
les dones velles
són mòmies
de gats sagrats
són fonts fruites
petites
arrugades
que s'assequen
o budes
grassos ovalats
quan moren
de l'ull cau
una llàgrima
i s'uneix
en la boca amb el somriure
d'una noia jove
Udols d'un llop de paper
© Tadeusz Różewicz.
© de la traducció, estudi i comentaris: Josep-A Yrsen i Lagarda.
© de l'edició: Edicions 96.
