Contracoberta

Quan venia a Barcelona, tant si ho feia en privat com en visita oficial, la gent el reconeixia pel carrer i el saludava amb una certa efusió

Passegem per la ciutat amb la mirada de 14 artistes

El còmic "Darrere les persianes" reivindica dones com Lucía Sánchez Saornil i Irene Polo

Tot poeta sap quan despunta l’instant poètic

Un article de Mercè Rodoreda sobre l'època en què surten les castanyeres

¿Som nosaltres, el monstre?

Marçal, que comença parlant del càncer com d’un ou, se separa de la malignitat amb un sol vers

Hi ha qui considera, per militància climàtica, que portar més criatures a un món com aquest és un acte egoista

¿Per què insistim a descobrir d’on venim, qui va venir abans de nosaltres?

Em repetia: però Pol, ¿no deu ser que la vida i la literatura són inseparables?

Cada amor que s’engruna fa una mica més petit el món en què vivim

Em vull deixar de tenyir els cabells, vull arraconar les inseguretats, vull esborrar records aspres

Sonava una ambulància i jo ensumava infarts, accidents domèstics, bassals de sang

Sospito que ma mare hauria preferit que jo fos metge: ginecòloga, oncòloga, neurocirurgiana

No ens hem de deixar atrapar per un discurs que relaciona la literatura amb una mena de sensibilitat especial

No podria veure Nova York sense pensar en la "Trilogia" de Paul Auster o el seu "Sunset Park"

El 1947 era dirigida a París per Armand Obiols, amb Mercè Rodoreda com a secretària

La llibreria Sant Jordi recomana «Cartes a un jove poeta» de Rainer Maria Rilke

La llibreria Fatbottom recomana «Star» de Nacho García

La llibreria Barra/Llibre recomana «República luminosa» d'Andrés Barba

Rifem dos exemplars d'aquesta novel·la, dues bosses a conjunt i dues entrades per a "Rousseau i l'home a la natura"

Rifem 4 exemplars d'un llibre que reflexiona sobre temes com el poder i la dominació

Rifem 4 exemplars del llibre "Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga"

L'escriptor era una deliciosa anomalia: un home de poble a Barcelona, un esquerp de rialla generosa

M'acomiado d'ell amb regust de culpabilitat: l'he portat a uns anys ignominiosos

Era l'autor més deliberadament localista del moment però, alhora, el més universal

És possible sistematitzar la molla que activa l'escriptura literària per convertir-la en un àbac

Veritat és el que som capaços de comprendre profundament i ens agermana

Com aconseguir, doncs, que un món escrit romangui sempre viu?

Galeria fotogràfic d'un viatge poètic i turístic

El cant i el ball flamenc tenen molta presència en la vida cultural japonesa

Els poetes de haikus i els poetes de no haikus no es tenen gaire estima mútuament

I va ser una de les hores més intensament divertides que hem passat aquest estiu amb els nanos

El dibuixant i escriptor Ricard Fernández anima els joves a fer-se seu el món

«L'endemà de la teràpia» de Ramon Mas va més enllà de la sàtira sobre l’estafa d’algunes teràpies

«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort

Matar un nen, diu l'autora en algun moment de la novel·la, és senzill

Estimo sense amor i no crec el que sé

El metge savi no pren el cas per joc/ si la febre no s’exterioritza

Aquesta Constitució no és la meva. A mi ningú no m’ha preguntat si m’agrada Espanya o no

Franco: t’has merescut l’odi immens que has suscitat

A la majoria dels escriptors els agrada la marginació, mentre això no els reporti misèria econòmica