Quan he acabat la novel·la Els nens són reis, de Delphine de Vigan (Edicions 62, traducció de Jordi Martín Lloret; i Anagrama, traducció de Pablo Martín Sánchez), he fet una foto de la coberta i l’he penjada a Instagram, on suma likes a un ritme moderat perquè les imatges de llibres no tenen tant èxit com les de criatures. Hauria pogut alimentar l’algoritme explicant que he compaginat la lectura amb no sé quina batalleta domèstica, però m’he limitat a escriure una frase curta: “L’he devorat”.
Tinc poc subratllada aquesta novel·la, l’última de l’autora francesa, perquè la veritat és que m’he deixat abduir per la història, que flirteja força estona amb el thriller fins que De Vigan reencarrila l’atenció dels lectors cap al que importa: la reflexió sobre aquesta societat orwellitzada que hem creat entre tots, una societat en què les persones tenen existència digital abans de néixer. “Quantes ecografies es publicaven cada setmana a Instagram o a Facebook? Quantes fotos de nens i familiars, quantes selfies? I si la vida privada ja no era res més que un concepte caduc, antiquat, o encara pitjor, una il·lusió?”.
La Mélanie exhibeix el minut a minut dels seus dos fills a les xarxes sense remordiments, al contrari. Ha construït un imperi a canvi de vendre la intimitat familiar, i n’està la mar d’orgullosa. No és una víctima ni un botxí, és una dona del seu temps. ¿Qui pot negar que avui en dia, per existir, per ser algú, cal acumular visualitzacions, likes i stories? Ara bé: ¿Com reaccionaran els nens convertits en influencers quan siguin majors d’edat, mirin enrere i entenguin que els seus pares, lluny de protegir-los, els van obligar a créixer de cara a la galeria?
Delphine de Vigan –que no té perfils públics a les xarxes perquè no vol haver de dedicar-hi temps– se centra aquí en un cas extrem, el dels infants amb canals patrocinats per marques comercials que esdevenen estrelles de l’univers digital. Però ens empeny a pensar en l’ús que cadascú de nosaltres fem de les xarxes socials. La meva foto d’Els nens són reis ja ha rebut tres-cents noranta likes.
© Éditions Gallimard, 2021
© de la traducció: Jordi Martín Lloret, 2022
© d’aquesta edició: Edicions 62, S. A.
"Contracoberta" és una secció d'Eva Piquer, il·lustrada per Eva Armisén, en què comenta llibres dels altres. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra" , "De teves a meves" i "Hivernacle".
