Marta Rovira Martínez
En diuen la mar si és bella
en diuen el mar si fa por.
Queda’t a port, em deien.
No segueixis camins d’estrelles
no emprenguis rumb contra el vent
no feinegis amb les arts.
Queda’t a port, em deien.
Tingues a punt la parada al mercat
corre darrere la mainada a la platja
o espera’ns a casa amb el foc encès.
Queda’t a port, em deien,
o sigues sirena d’aigües en calma
far de llum
o consol de mariners.
Però jo els deia
–si la mar és bella i fràgil
com les platges de posidònia
que moren a mans dels depredadors d’estiu
com els cadups arrossegats per la tempesta
com les xarxes enganxades als esculls,
jo seré qui en tindrà cura,
jo seré qui en servarà el peix
imaginant noves arts.
No em quedaré a port, no,
faré meva la barca i el rumb.
No seré sirena, ni dona de port,
ni far de llum, ni consol de mariners.
Seré dona de mar
i prendré el timó.
Poema escrit per a l’acte “Dona de mar” de l’Assemblea feminista de Vilassar de Mar i publicat per la revista Mirades.
