Per aquests dies de tardor, manta i llibre, ens ve de gust fer un senyor sorteig perquè tingueu bona companyia: un lot que inclou el bo i millor de la Casa dels Clàssics. D'una banda, els dos llibres que han publicat enguany a la col·lecció Bernat Metge Universal: Les afinitats electives, de Goethe i traduït per Carlota Gurt, i La Cartoixa de Parma, d'Stendhal i traduït per Ferran Toutain. Us oferim, també, el llibre exclusiu –i que no està a la venda– amb què la Bernat Metge celebra el seu centenari: l'Alcestis de Barcelona. I per si teniu algun menut a prop, L'Odissea d'Homer, adaptada per Meritxell Blay i il·lustrada per Genie Espinosa. I per rematar-ho: dues entrades per al festival Clàssics, en concret, per al concert que Refree i Rokia Koné faran el 15 de desembre a Santa Maria del Pi.
Per participar-hi teniu diverses opcions. La primera, per les xarxes socials: a través d’aquests posts d’Instagram, Facebook o Twitter, on caldrà que etiquetis l’amic, el familiar, la persona a qui trobes que li agradaria aquest lot de llibres (i si guanyes, els dos el rebreu a casa); i la segona, apuntant el vostre mail al formulari que trobareu més a baix, al final d'aquesta peça. Com més mètodes de participació utilitzeu, més possiblitats tindreu de guanyar. Les guanyadores són Anna Armengol i Aina Bonet.
«La cartoixa de Parma és, a la nostra època i ara com ara, al meu parer, l’obra mestra de la literatura d’idees», va dir Honoré de Balzac.
Escrita l’any 1839, La cartoixa de Parma és un dels clàssics indiscutibles de la literatura universal. La novel·la segueix la vida i les aventures del jove noble italià Fabrizio del Dongo, des del seu naixement, l’any 1798, fins a la seva mort. De ben petit ja viu, des del castell familiar a la riba del llac Como, les intrigues i les maniobres per fer fora l’exèrcit francès de Milà; amb disset anys, però, el seu fervor per la causa napoleònica el porta a fugir de casa d’amagat, just a temps per arribar a presenciar, a Waterloo, l’última batalla —i la derrota definitiva— de Napoleó, el seu heroi, en unes de les pàgines més cèlebres de la novel·la. Retornat a Itàlia, passarà la resta de la seva vida trepidant a la ciutat de Parma, amb mig peu a la cort i mig peu a l’Església.
Aquest volum ha estat traduït per l’escriptor i traductor Ferran Toutain, àmpliament reconegut per haver traduït autors de renom com Jonathan Swift, Albert Camus i Samuel Beckett. A més, compta amb un pròleg de l’escriptor i crític literari Lluís Maria Todó, especialista en literatura francesa.
«Les afinitats electives és la novel·la més alta de la literatura alemanya», va dir Thomas Mann.
Publicada l’any 1809, Les afinitats electives és la novel·la més moderna de Goethe i és tinguda per molts com una de les millors obres de la literatura universal. Plantejada com un experiment social —¿què passa si una parella que viu feliçment aïllada decideix acollir dues persones que alteren els seus costums?— i considerada immoral pels seus contemporanis, la novel·la ens continua fascinant per la seva actualitat i per la lucidesa amb què explora qüestions com la fidelitat, les afinitats imprevistes, el desig i l’adulteri.
El volum ha estat traduït per l’escriptora i traductora Carlota Gurt. A més, compta amb un pròleg de l’escriptora, traductora i estudiosa de teoria literària Simona Škrabec, especialista en literatura centreeuropea.
Per commemorar el centenari de la col·lecció Bernat Metge, la Casa dels Clàssics ha fet un volum molt especial que no ha posat a la venda: l'Alcestis de Barcelona, un poema llatí d'autor anònim que té una vinculació molt forta amb el nostre país.
L'Alcestis Barcinonensis és un poema llatí d'autor anònim. Es va crear el segle IV dC i s'ha conservat en un sol còdex papiraci: Ramon Roca Puig el va adquirir l'any 1950 a El Caire i el va portar a Barcelona; per això, quan van descobrir el poema van decidir batejar-lo com l'Alcestis de Barcelona.
El poeta i filòleg clàssic Adrià Targa ha girat els versos llatins al català, en octaves reials —una forma poètica ara molt poc usual però amb una llarga tradició en les nostres lletres, i de gran complexitat i bellesa—. A més de la traducció poètica i del text llatí original, el volum compta amb una introducció a càrrec de la llatinista Esther Artigas, i d’un epíleg de la poeta i crítica literària Glòria Coll Domingo, que ens n’ofereix una lectura amb ulls d’ara.
“He viatjat a terres desconegudes, he arribat fins a la fi del món, he baixat a l’Hades, d’on cap home vivent no ha tornat mai, he vist criatures meravelloses, monstres salvatges, caníbals, gegants, éssers inimaginables. I ho he perdut tot”.
L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer i es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental. La seva influència és evident en molts temes de mitologia, en obres modernes (com James Joyce) i en llibres d'altres cultures.
Genie Espinosa, il·lustradora, autora de còmics i muralista de Barcelona se submergeix en l’èpica i les aventures de l’Odissea amb la seva pròpia interpretació visual, a partir dels textos adaptats per la filòloga, professora de llatí, grec i cultura clàssica i investigadora, Meritxell Blay. A més a més, en el marc del Festival Clàssics, el Palau Robert n'ha fet una exposició que podeu visitar fins al 30 de novembre.
El Festival Clàssics dedica la seva cinquena edició a la immortalitat. Fins al 18 de desembre ens esperen totes aquestes propostes. El 15 de desembre a les 21.00 a Santa Maria del Pi hi haurà un concert molt especial. La música serà el camí per donar veu a autores místiques clàssiques que van reflexionar sobre la vida i la mort: Inés de la Cruz, Santa Teresa i Hildegarda de Bingen. Tot plegat estarà acompanyat d’una veu fascinant, la de Rokia Koné, una de les artistes malianes més estimades del seu país, i els sons màgics de l’alquimista català Raül Refree, un dels productors més inventius de l’última dècada. Aquesta unió musical prové d’un desig comú: experimentar.
