Els geranis de Miquel Martí i Pol

A la secció La llibreta de Miquel Martí i Pol, feta a Catorze amb la col·laboració de la Fundació Miquel Martí i Pol i la Diputació de Barcelona, cada mes publiquem un document que fins ara ha estat inèdit: un poema seu original (amb la seva lletra o la de la seva màquina d'escriure, amb el color del paper vell), que ens permetrà entrar a l'espai més íntim del poeta: el lloc des d'on mirava i escrivia el món i la vida. Per submergir-nos-hi encara més, Montse Caralt, directora de la fundació del poeta, ens explica en quin context van néixer els versos d'Els geranis.
 

Geranis

Geranis
Aviat serà fosc.
                                     Semblen més lentes
les hores i, en silenci,
faig altre cop el vell recorregut
de mi mateix.
                                         Que poc espai
necessitem per viure i per comprendre.
Ara tot és senzill,
i en l’aire de cristall dringuen els mots
i el seu ressò em fascina.
                                                     Per pensar-te
no tanco els ulls, contemplo la bellesa
harmoniosa i dolça dels geranis.

 

Absències, dols i porticons

A l’estiu, els geranis engalanen balcons, finestres i raconades. És una planta que aguanta prou bé la calor de la Plana de Vic, on es fa ús, no pas perquè sí, de la dita «nou mesos d’hivern i tres d’infern». Els carrers, a l’agost, no veuen ni una ànima. Tothom aprofita el capvespre per obrir els porticons perquè la fresca entri i ens espavili una mica. En un d’aquests dies de xafogor, imagino Miquel Martí i Pol a la casa del seu Bloomsbury de Roda de Ter, rumiant –com de costum.

«Aviat serà fosc». «Semblen més lentes/ les hores del capvespre i, en silenci,/ faig altre cop el vell recorregut/ de mi a mi mateix». El recorregut, el vell camí de si mateix que tant coneix. Un itinerari reflexiu que fa més de cinquanta anys que fa, meditativament. «Que poc espai/ necessitem per viure i per comprendre!». Només el nostre propi cos, i la cambra, si volem ampliar els límits. «Ara tot és senzill i necessari/ i en l’aire de cristall dringuen els mots/ i el seu ressò em fascina». L’«ara», torna a aparèixer l’«ara» martipolià que sovint trobem en els seus poemes. Un «ara» trist perquè feia poc menys de dos mesos que la seva estimada Dolors Feixas havia mort. La mort propicia el silenci. Potser el silenci en què l’aire fa dringar els mots i el ressò que provoquen transforma el recorregut en un bell camí. «Per pensar-te/ no tanco els ulls, contemplo la bellesa/ harmoniosa i dolça dels geranis».

«Gerani» va ser escrit en les mateixes dates d’alguns dels poemes de Llibre d’absències que va dedicar a la seva muller («Tu ja no hi ets i floriran les roses,/ maduraran els blats i el vent tal volta/ desvetllarà secretes melodies»). És un poema positivista que, potser, es vertebra entorn un fet transcendental pel poeta.


Per saber-ne més

Trobareu «Geranis» a Els bells camins (1984-1985), publicat per primera vegada a Edicions del Mall l’any 1987.


El llegat

El llegat Miquel Martí i Pol és propietat de la Diputació de Barcelona i gestionat per la Fundació Miquel Martí i Pol. Es conserva a l’espai Miquel Martí i Pol de la Biblioteca Bac de Roda de Ter.