Els núvols de Nadal

Em veureu com infant que somnia, / que riu a lo que veu amb els ulls aclucats

Joan Maragall va néixer el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona, on va morir el 20 de desembre de 1911, als 51 anys. El recordem amb aquest poema.

Foto: Greg Jeanneau
Foto: Greg Jeanneau

Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
Ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Poema inclòs a Obres Completes. Barcelona: Selecta, 2 vol., 1960-1961.

Els núvols de Nadal musicat i cantat per Joan Josep Mayans:

Els núvols de Nadal musicat pel compositor Manuel Blancafort i interpretat per Anna Alàs i Miquel Villalba:

Data de publicació: 20 de desembre de 2021
Última modificació: 18 de desembre de 2024
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze