Sílvia Bel posa veu a Ramon Llull.
Deia l'Amic a l'Amat que per molts camins venia al seu cor i es mostrava als seus ulls, i amb molts noms l'anomenava la seva paraula; però l'amor amb el qual li donava vida i el mortificava era un, i només un.
S'absentà l'Amat del seu Amic, i l'Amic cercava el seu Amat amb la memòria i amb l'enteniment per tal de poder-lo estimar. Trobà l'Amic el seu Amat i li demanà on havia estat. Respongué: "En l'absència de la teva memòria i en la ignorància de la teva intel·ligència."
L'Amic provà si l'amor podia mantenir-se en el seu cor sense recordar el seu Amat, i cessà el seu cor de pensar i els seus ulls de plorar. I s'extingí l'amor i l'amic romangué en la confusió i demanà a la gent si havien vist l'Amor: "Digues, foll, tens vergonya de la gent quan et veuen plorar pel teu Amat?" Respongué que vergonya sense pecat és manca d'amor del qui no sap estimar.
"En veu alta" és una secció de poemes recitats per l'actriu Sílvia Bel.
