Foto: Palau Robert
“Les dones tenim mala llet i no per això ens hem de sentir dir que som unes malfollades”. Natza Farré ha inaugurat Feminista havies de ser, l'exposició que comissaria al Palau Robert, convidant-nos a indignar-nos, a enfadar-nos, i convocant un feminisme que parli especialment del micromasclisme que acostuma a caure en el sac del no n’hi ha per tant.
Només d’entrar-hi hi trobo una poma vermella, la fruita prohibida que lligaria per sempre el cos femení al pecat i el cobriria de culpa. El pecat d’Eva, vergonya i llast primer a les espatlles, que condemnaria la dona a caminar acotada fent-se menuda fins avui, que tenim mitja humanitat caminant cluca sense qüestionar-s’ho perquè la Història la varen escriure Ells ja fa tant temps que no té sentit fer-se preguntes. O potser no fem preguntes perquè quan obrim caixes i cossos closos la pudor d’humit ho envaeix tot.
La poma m’ha fet pensar en una escena al pati d’un orfenat de Ghana on nens i nenes creixen sense haver d’assumir els rols de gènere que s’estilen: tothom cuina, fa la bugada, escombra i estudia en igualtat de condicions i no ens fa patir massa qui és que duu les bambes roses.
Aquell dia, a Ghana, jo duia una faldilla texana i seia amb les cames obertes en un banc. Una nena ben menuda va córrer a tapar-me amb un mocador i em va renyar, dient, en un ewe que jo no entenia i va necessitar traducció, que no podia seure d’aquella manera: era un escàndol i havia de tancar les cames. Vaig canviar de continent i em vaig endur la pregunta al fons de tot, com un repic a la finestra: quan és que ens descobrim brutes?
Els microtentacles del masclisme havien tocat el cos de la menuda en algun moment d’aquells sis anys i l’havien fet brut. Li havien tacat la pell abans que ella es pogués veure, li havien negat el cos abans que se’l descobrís i ara aprendria a viure ajupideta, amb el cap cot i les cames tancades i quietetes perquè li han dit que això és el que ha de fer. I és que el masclisme es fa però també es diu.
Natza Farré ha recalcat que el masclisme comença en el lèxic amb què ens narren i amb què ens diem, perquè el món és com el fem però sobretot és com el diem, és com el vivim però també com el sentim. I és per aquest motiu que Feminista havies de ser arrenca amb tota una mostra visual i auditiva dels discursos estereotípics que se’ns imposen a les dones, que ens alienen, que ens prenen el cos abans que el puguem tan sols arribar a tenir.
Es tracta dels minúsculs discursos i accions que passem per alt perquè creiem que el masclisme és allò que, amb sort, ocupa algun titular i ens fa posar les mans al cap. Però és el que hi ha darrere aquests titulars, en el revers de la pàgina o fora d’aquesta, que llaura un camp d’esclavitud, de submissió i silenciament de tantes i tantes dones. Un silenciament que, com diu Natza Farré, és sistemàtic.
Si és sistemàtic, no és innocent i, si no és innocent, sí que n’hi ha per tant.
Foto: Palau Robert
Feminista havies de ser
L’exposició es pot visitar fins al 29 de novembre a la Sala 3 del Palau Robert. L’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. I l’acompanyen diverses activitats paral·leles que vehicularan la lluita i la resposta feminista a través de l’humor, la poesia, la reflexió o el debat.
Foto: Palau Robert
Foto: Palau Robert
Foto: Palau Robert
Foto: Palau Robert
