Hi ha amors

Hi ha amors
dels quals només et quedes
amb els llocs on els vas viure: 
en una ciutat blanca
vas estimar un cos fosc, 
i cercaves ser-hi dins
així com en direcció contrària 
els minarets van cap enfora. 

Hi ha amors 
dels quals només et quedes
amb els noms: ara sonen
com països envaïts per una gran potència
i que han desaparegut dels mapes. 
L'oblit és un mar sense cap costa. 
O només un got begut. 

N'hi ha d'altres 
dels quals només et quedes
amb els llavis que besares: 
el paisatge del goig
ja no saps quin era: cambra sense murs, 
desert sense calor, i ara et dol la boca
despullada d'aquella altra.

I hi ha els amors
que encara han de venir, 
un exèrcit en missió de pau que avança cap a tu
armat fins a les dents. 


Del llibre Llei d'estrangeria (Proa), de Manuel Forcano.