La fúria de les postes de sol

Hi ha una
cosa freda dins l’aire,
una aura de gel
i de flegma.
Tot el dia he construït
un tros de vida i ara
el sol s’enfonsa per
desfer-la.
L’horitzó sagna
i es xuma el polze.
El petit polze roig
es perd de vista.
I jo em pregunto què és
aquesta vida amb mi mateixa,
aquest somni que visc.
Em podria menjar el cel
com una poma,
però m’estimo més
preguntar a la primera estrella:
per què sóc aquí?
per què visc en aquesta casa?
qui n’és responsable?
eh?


The fury of sunsets

Something
cold is in the air,
an aura of ice
and phlegm.
All day I've built
a lifetime and now
the sun sinks to
undo it.
The horizon bleeds
and sucks its thumb.
The little red thumb
goes out of sight.
And I wonder about
this lifetime with myself,
this dream I'm living.
I could eat the sky
like an apple
but I'd rather
ask the first star:
why am I here?
why do I live in this house?
who's responsible?
eh?