Han Kang: la violència de la carn

«La vegetariana», de la premi Nobel 2024, ens regala una al·legoria poderosa

L'escriptora sud-coreana Han Kang (1970) ha guanyat el premi Nobel de Literatura per "la seva intensa prosa poètica que confronta els traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana". Marta Orriols dedica aquest article al llibre La vegetariana, traduïda per Mihwa Jo i Raimon Blancafort, i publicada per Rata Books:

Foto: Eva Domínguez

Si tens per costum llegir amb certa assiduïtat, podries arribar a la conclusió que d’alguna manera tota la literatura està enllaçada, connectada de forma irrevocable, perquè tots els temes, i sovint les trames, són una mica les mateixes però interpretades amb veus i punts de vista diferents. I aleshores un dia llegeixes La vegetariana de l’autora sud-coreana Han Kang, i la literatura, tal com la coneixies, deixa de ser el que creies que era i t’obre una porta a un món poètic, un món d’extrems, de carnalitat i d’ànimes fràgils, un món insòlit, violent i sensible a parts iguals, on malauradament no tothom hi podrà entrar.

No podràs recomanar aquest llibre a tothom, i no precisament perquè sigui un llibre que no sigui accessible narrativament parlant, al contrari, la seva prosa enganyosament senzilla indaga en l’emoció absoluta i abdueix el lector sense que aquest pugui defensar-se ni tampoc resistir-s’hi. Si no m’atreveixo a recomanar el llibre a tothom és perquè La vegetariana requereix una predisposició especial per sentir d’una manera física que va molt més enllà de l’exercici intel·lectual que acostuma a ser la lectura.

La vegetariana explica la història de la Yeonghye, una dona aparentment normal, que de sobte decideix deixar de menjar carn. Sense que mai abans hagi tingut cap comportament estrany, una nit el seu marit la troba davant la nevera llençant tota la carn; ella li explica que ha tingut un somni i que a partir d’aleshores no tornarà a menjar carn mai més. Aquí s’acaba tot el que pugui tenir en comú aquest llibre amb qualsevol altra cosa que hagueu llegit abans.

La novel·la de Kang es divideix en tres parts: la primera està narrada pel marit deplorable de la Yeonghye, la segona pel seu cunyat, un artista obsessiu, i la tercera part la narra la germana gran de la protagonista, que té una petita botiga de cosmètics i un fill.

No us puc dir què persegueix la Yeonghye, em carregaria la simbòlica resolució de la novel·la i per tant la vostra sorpresa, però us asseguro que em moro de ganes de compartir-ho i junts, patir-ho, perquè sí, La vegetariana fa patir fins al final. Que no us freni aquest patir, deixeu-vos endur per la ràbia i la raresa que conviden a una intimitat onírica i única i que amaguen, rere els traumes evidents, una bellesa pertorbadora i delicada que fa estremir i aturar-se un moment per retenir imatges evocadores que van dibuixant el retrat d’aquesta dona petita i vulnerable, així imagino jo la Yeonghye, que en el fons transmet una força extraordinària.

La història conté una profunda reflexió sobre la violència, i parla de com, tal com comenta Deborah Smith, la traductora de Kang, "la societat i les relacions vulneren l’individu en nom del bé comú, i sobre l’anhel extrem —i igualment violent— d’escapar d’aquesta estructura col·lectiva per assolir un estat d’absoluta puresa i innocència". Aquesta separació entre l’individu i la comunitat es mostra a través de costums al voltant del menjar, de desitjos clandestins i tabús sexuals, i es converteix en l’ambiciós objectiu temàtic de l’autora, que aconsegueix amb èxit i a través d’una narrativa física, plàstica i singular, conduïda per una tensió psicològica que augmenta a mesura que avança la història, deixar-nos sense parla. Com més s’allunya la Yeonghye de la realitat, com més fràgil esdevé el seu cos, més ens fa discutir a nosaltres mateixos amb la nostra consciència sobre si hauríem de desitjar que ella continués vivint o bé seria millor deixar-la morir.

Per molts senyals d’alerta que ens hagin pogut posar al davant, no estem preparats per tot el que ens trobarem dins la poderosa al·legoria que ens regala aquesta novel·la petita, arriscada i incòmoda. Sé que no estic posant-vos ho gaire fàcil amb tanta subjectivitat, però com us dic, Han Kang ha escrit una obra hipnòtica amb un poder d’atracció magistral, de la qual és del tot impossible no sortir-ne transformat. Si teniu ganes d’un llibre amb solidesa d’escriptura, que us posi de potes enlaire els vostres gustos literaris, us sacsegi per dins i per fora i que no us deixi indiferents, Han Kang us l’ha fet a mida.

I és així, atrapada encara ben endins d’aquestes pàgines, que envejo tots els que teniu al davant la possibilitat d’entrar-hi per primera vegada.