“La tieta Juliana és ben original, tota ella és de color verd i ningú no sap per què. Però és igual, perquè jugar amb ella és molt divertit”. He recordat el conte Tinc una tieta verda, del gallec Xose Cermeño (Cruïlla), mentre llegia L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, de Tatiana Țîbuleac (Amsterdam, amb traducció de Corina Oproae; i Impedimenta, amb traducció de Marian Ochoa de Eribe). Țibuleac, nascuda a Moldàvia el 1978 i establerta a París, ha fet del romanès la seva llengua literària.
Vaig llegir als meus fills el conte de la tieta verda poques vegades, perquè no vaig ser una mare pacient de les que expliquen històries cada nit a la vora del llit, sinó una mare que tendia a practicar l’explotació infantil en cadena: la filla gran explicava un conte al germà que la seguia en edat, aquest al següent i anar fent. Algun avantatge ha de tenir haver-se reproduït bastant més del que manen el sentit comú i la butxaca.
Quan es mor un membre d’una família, el dolor dels supervivents esclata en sentits oposats i és probable que ho faci tot miques. La mort de la Mika va separar mare i fill, però ara la que s’està morint és la mare, i els últims tres mesos se’ls presenten com una oportunitat de reconciliació.
Confesso que vaig estar a punt d’abandonar la lectura de L’estiu que la mare va tenir els ulls verds a la pàgina 61, ennuegada per un excés de comparacions que es fan molt la punyeta les unes a les altres (no exagero: hi arriba a haver tretze “com” en quatre paràgrafs successius). Però m’interessava massa l’evolució de la relació entre aquesta mare que fa el que pot –com tu, com jo– i aquest fill que, en ple compte enrere, la comença a entendre: “Em semblava estrany no voler que la mare fos morta”. Dit d’una altra manera: “La mare semblava una planta d’interior treta al balcó. Jo semblava un criminal lobotomitzat. Per fi érem una família”.
Pot passar que la família sigui un destí en lloc d’un punt de partença. Va com va. I hi ha herències que es perden pel camí. El meu quart fill diu que ningú li ha explicat mai el conte de la tieta verda.
L'estiu que la mare va tenir els ulls verds
© Del text: Tatiana Țîbuleac, 2017
© De la traducció: Corina Oproae, 2022
© D’aquesta edició: Editorial Amsterdam
Lletres sobre lletres acull textos sobre altres textos.
