Hem començat el 2025 molt pendents del que passarà en l’escena internacional. Les perspectives no són gens bones. A més de la guerra genocida contra els palestins i de la guerra d’Ucraïna, cal pensar en les dones que han perdut tots els drets humans a l’Afganistan, fins i tot el de parlar. Però els governs que són més decisius internacionalment no semblen preocupats ni per les dones d’Afganistan, ni pels infants palestins, ni pel creixement de la despesa en armes. Menys encara si pensem que s’obre davant nostre una era de domini reaccionari gràcies a l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, i al creixement electoral de l’extrema dreta arreu d’Europa.
¿Serà el 2025 l’any en què clarament començarem a ser menys lliures? ¿L’any de la batalla entre el poder i la llibertat? El darrer llibre de Josep Ramoneda, Poder i llibertat. Reflexions en un canvi d’època(Edicions 62, 2024), es planteja aquesta relació difícil, però eterna, en les relacions humanes. En l’era de la globalització, diu Ramoneda, s’han creat sistemes de poder sense límits. I això ens porta al nihilisme, a la pèrdua de valors, a la dictadura de la indiferència.
Si després de la Segona Guerra Mundial i fins a finals del segle XX vam creure que la política podia sotmetre l’economia per fer possible un augment del benestar i una societat més igualitària, aquest inici del segle XXI ens ha mostrat com l’economia especulativa s’alliberava de tots els estreps que podia posar-li la política. Ara els rics ja no paguen impostos, sinó que viuen en paradisos fiscals. El diner es mou sense fronteres, mentre els pobres moren per intentar travessar-les. El poder està repartit de manera que uns pocs tenen molt més del que mai s’ha vist. Fins al punt que un sol home ric pot enviar una missió a l’espai, una cosa que sempre havia estat a l’abast dels estats més rics del planeta.
¿Amb el que guanya Elon Musk es podria alimentar la població mundial? Ho he preguntat al ChatGPT i m’ha respost el següent: “Elon Musk té una fortuna estimada en més de 200.000 milions de dòlars (a partir del 2023). Alguns informes suggereixen que amb uns 6.000 milions de dòlars anuals es podria ajudar a combatre la fam extrema. Tot i això, aquesta és només una fracció del cost total necessari per garantir una alimentació adequada i sostenible per a tota la població mundial”. La meva conclusió és que el repartiment de la riquesa és la més desigual de la història de la humanitat.
Aquesta desigualtat incideix directament en la nostra llibertat. El poder de control sobre nosaltres que tenen les grans empreses tecnològiques avui supera la capacitat de les mateixes estructures estatals. La seva capacitat d’influència a través de les xarxes socials està contaminant la dinàmica política fins al punt de crear una seriosa inseguretat sobre la nostra capacitat d’incidir racionalment en les decisions dels governants.
També cal tenir en compte que, com diu Ramoneda, som éssers disposats a obeir. Obeïm per costum, por, esperança, creença, per amor, per rutina... Quan diu això penso en les dones, les dones submises o sotmeses, perquè creiem en l’amor als fills, perquè establim vincles amb parelles que ens fan mal, perquè ens sotmeten en una relació de poder que no controlem, perquè ens amenacen o ens maten. I malgrat que fa vint anys que es va aprovar la Llei Orgànica de Protecció contra la violència de gènere, encara hem de lluitar per la nostra llibertat com a dones.
El 2024 hi va haver 12 dones assassinades per les seves parelles o exparelles a Catalunya, 47 a tot l’Estat. Si les coses son així en la vida quotidiana més pròxima en un dels països en què la política ha fet més per la igualtat de les dones, ¿què podem esperar d’un mon on els moviments reaccionaris estan avançant amb mesures com la pèrdua del dret a l’avortament als EUA, o l’anul·lació total dels drets de les dones a l’Afganistan? No és gaire tranquil·litzador que les nostres vides estiguin sotmeses a les atzagaiades de personatges com Trump, Musk, Milei, Meloni, Orbán, Putin... A casa nostra hem vist en què pot derivar un govern PP-Vox a les Illes Balears i al País Valencià. La DANA ens ha ensenyat de la manera més crua com la demagògia populista buida les institucions públiques de poder i de capacitat de donar servei públic, mentre posa tot el poder en mans de persones incompetents. Això sí, amb el nostre consentiment.
Sembla que la societat del segle XXI està disposada a repetir els errors del segle XX amb una cruesa mai prevista. Al seu llibre, Josep Ramoneda ens remet al conte sobre el voltor de Kafka, que explica una situació en què la víctima decideix que no resistirà contra l’agressió. En el moment actual, la política populista es basa en la creació de caos, en el desmantellament de les estructures que ens permeten, ni que sigui humilment, fer front als abusos del poder. Es tendeix a la creació de formes de poder absolut i absolutament corrupte. Per tant, anem perdent les eines de protecció que ens ha atorgat el sistema democràtic. Tal com explica Ramoneda, només una societat en què la política sigui un fre a la dinàmica salvatge del capitalisme pot salvar-nos. Però si la política passa a mans dels menys escrupolosos amb els drets de les persones, deixarem de tenir aquesta possibilitat. Simbòlicament, que l’home més ric del mon esdevingui l’administrador de la gestió pública en el país més influent no deixa de ser una mostra simbòlica aterridora del que ha de venir.
Com observa Ramoneda, més que esperit crític, davant d’aquest context, s’està produint un gran cansament. I el cansament és una forma de claudicació, de renúncia a l’esperit crític i a la lluita per les llibertats. Davant nostre s’obre l’era del totalitarisme de la indiferència. Serem menys lliures perquè hem decidit deixar de lluitar per ser-ho.
Poder i llibertat. Reflexions en un canvi d'època
© Josep Ramoneda
© Edicions 62, 2024
Lletres sobre lletres acull textos sobre altres textos.
