Diuen que quan es tanca una porta s’obre una finestra i a mi sempre em sembla que això és un consol fals, una mena d’autoengany: a vegades es tanca una porta i es tanca una porta. I ja està, et quedes reclòs sense escapatòria. De finestres no sempre n’hi ha i, quan no n’hi ha, no sempre se’n poden obrir.
Però sovint les frases fetes tenen raó. I avui la frase de la porta i la finestra és ben certa. Aquí a Palamós es va tancar la porta de la històrica llibreria Gavina l’estiu del 2019 i, per sort, cinc anys i mig després, s’ha obert una finestra. En concret, una esplèndida llibreria Finestres, que és la que avui inaugurem. Els amics de la Finestres consideren que és un honor i una responsabilitat agafar el relleu de La Gavina, que va estar oberta durant 42 anys, i tornar a omplir de llibres –de bons llibres– el cor de Palamós.
Fa poc vaig llegir un llibre autobiogràfic d’una poeta i crítica literària italiana que explicava com se li havia acudit obrir una llibreria en un poblet de l’alta Toscana. Aquesta dona, que es diu Alba Donati, va trucar a qui havia estat director de les llibreries Feltrinelli i li va dir:
—Romano, voldria obrir una llibreria al meu poble.
—Molt bé –va respondre ell–, ¿quants habitants té?
—Cent vuitanta.
I el Romano va començar a calcular:
—A veure, cent vuitanta mil dividit entre…
L’Alba es va apressar a corregir-lo:
—Cent vuitanta mil no, Romano. Cent vuitanta.
I ell va exclamar:
—Ets boja.
Contra tot pronòstic, l’Alba Donati se’n va sortir. Va obrir una petita llibreria en un indret recòndit a cinc-cents metres sobre el nivell del mar i resulta que gairebé cada dia li entren comandes. S’ha comprovat que la seva idea boja no era tan boja. Que tenia molt de sentit, tot el sentit.
A Palamós tenim una mica més de cent vuitanta habitants, sobretot a l’estiu. El que em sorprèn, francament, és que el carrer Major s’hagi pogut passar més de cinc anys sense llibreria. En aquest carrer, on encara hi ha un estanc que ven diaris de paper i postals de cartró, on hi torna a haver dues farmàcies, tot de comerços antics han tancat les portes perquè no han trobat relleu generacional, i sap molt greu. Però que tanqués la llibreria Gavina va ser una catàstrofe, perquè una llibreria és més que un comerç: és un motor cultural, és un lloc al voltant del qual passen coses, és un espai de referència. És una finestra oberta perquè corri l'aire, perquè corrin les idees i les històries i les paraules.
Les llibreries són el meu lloc segur. De petita, amb el meu germà, fèiem plans de futur i havíem planejat un negoci prou rodó: jo escriuria llibres i ell els vendria. Jo seria escriptora i ell, llibreter. Tot quedava a casa. Al final, jo he escrit menys llibres dels que voldria i ell no ha aixecat mai la persiana de cap llibreria; però sí que és cert que, si mai em busqueu, és més que probable que em trobeu remenant llibres en un espai preciós com aquesta Llibreria Finestres.
¿Que per què es diuen Finestres, la llibreria del carrer Diputació de Barcelona i aquesta nova llibreria del carrer Major de Palamós? Per un aforisme de l’escriptor Julien Green que fa així: “Un llibre és una finestra per on evadir-se”. Perquè sí, els llibres ens permeten fugir del món. Però també ens permeten conèixer millor aquest món estrany que ens acull, ens ajuden a mirar-nos-el amb esperit crític. Els llibres són una porta d’accés a les grans preguntes del nostre temps. Com deia l'enyorat Emili Teixidor, "llegir ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera, llegir omple i afegeix valor a la nostra vida, llegir és viure molt més i molt millor". La lectura, goso afegir, ens brinda un regal paradoxal: ens empeny a sortir del món per poder trobar-li cert sentit.
No és per atzar que la nova llibreria Finestres s’ha establert a Palamós. Ja fa uns anys que està en marxa la Residència Literària Finestres, a la casa blanca de la cala Sanià. Un paradís impulsat per la Fundació Finestres. Un espai envejable on diversos creadors d’aquí i d’arreu, tant novells com consagrats, ja han tingut l’oportunitat de fer-hi estada i de dedicar-se durant uns dies únicament a escriure. Els autors que conec que han passat per la Residència Finestres me n’han dit meravelles. Penseu que és la mateixa casa on Truman Capote va acabar d’escriure A sang freda a principis dels anys seixanta del segle passat. Capote també havia viscut a l’Hotel Trias i a la plaça de la Catifa, però es veu que els pescadors no el deixaven dormir i va necessitar un lloc més aïllat. Ara el fantasma de Capote regala inspiració als afortunats escriptors que s’hi allotgen.
Al contrari de la Residència Finestres, la llibreria Finestres és al bell mig de Palamós. Al carrer Major hi sol haver força enrenou i força gent, juraria que Truman Capote no s’hi podria concentrar.
En aquesta llibreria Finestres us atendran la Maria, l’Anna i la Marta. Elles us ajudaran a trobar a cada moment el llibre que estàveu buscant. Ser llibreteres vol dir ser prescriptores. Vol dir, atenció, que la Maria, l’Anna i la Marta us faran descobrir autors que no sabíeu que necessitàveu descobrir. I que no entendreu com és que no els havíeu descobert abans.
Perquè passa això, amb els autors i els llibres que se’ns fiquen endins. Que no entenem com havíem pogut viure sense ells. Fins i tot passa una cosa màgica, a vegades: llegim una frase, o un paràgraf, o un llibre sencer i ens sentim tan interpel·lats per aquelles paraules que estem gairebé convençuts que l’autor, que no ens coneix, les ha escrit expressament per a nosaltres.
Recordo, recordaré sempre, que vaig notar aquesta màgia llegint un paràgraf d’un llibre de la nord-americana Vivian Gornick que es diu Vincles ferotges. Des d’aquell dia que em va semblar que em parlava a cau d’orella, només per a mi, Vivian Gornick va passar a ser una de les meves autores de capçalera. En un altre llibre, titulat Comptes pendents, Vivian Gornick diu que ella llegeix per sentir el poder de la Vida amb majúscula. La Vida amb majúscula. És una mica el que deia l’Emili Texidor: llegir és viure molt més i molt millor. Segons Vivian Gornick, “la gran literatura és una mostra no d’haver aconseguit la plenitud vital, sinó de l’esforç tenaç per aconseguir-la”.
La gran Vivian Gornick explica a Comptes pendents l’experiència de rellegir un llibre, que també té un punt de màgia, perquè el llibre és sempre el mateix però tu cada cop et trobes en una etapa vital diferent, i per tant acabes llegint un llibre nou cada vegada. Aquesta experiència la pots practicar molt més amb els llibres comprats en una llibreria, que s’han incorporat a les prestatgeries de casa teva, que no pas amb els llibres agafats en préstec d’una biblioteca. Els llibres que compres en una llibreria els pots subratllar (fins i tot amb bolígraf, com faig jo) i quan al cap d’un temps els rellegeixes et sorprèn veure les frases que el teu jo del passat havia subratllat.
A la Finestres hi haurà llibres per subratllar i, sobretot, llibres per llegir. Aquest lema –llibres per llegir– sembla una redundància, però només ho sembla. Aquí hi podreu trobar narrativa, poesia, teatre, còmic, assaig, literatura infantil, gèneres, clàssics i, en resum, llibres dels que valen la pena. També hi trobareu, a l’escala que puja cap al primer pis, una zona dedicada als autors locals i a les guies sobre la Costa Brava. Poca broma: hi haurà uns 7.000 exemplars.
Suposo que en aquesta llibreria s'hi acabaran fent actes de tota mena. Activitats, presentacions... A Palamós ens hem quedat sense cinema, i això és molt trist, tant de bo que algú s’animi a posar-hi remei. Tenim La Gorga, però no n’hi ha prou. L'optimista que porto dintre creu fermament que tornarem a tenir una vida cultural plena a l’entorn de la nova Finestres.
Si jo de petita volia ser escriptora és perquè abans havia estat lectora. M’atreviria a dir que tots els que escrivim, tots els que en algun moment hem somiat ser escriptors, escrivim perquè llegim. Perquè hem llegit llibres que ens han fet tremolar i ens hem dit en veu baixa que nosaltres volíem provar d'escriure coses semblants.
Som els llibres que hem llegit (i les pel·lícules que hem vist, i les cançons que hem escoltat, i les persones que hem estimat) i som, també, els llibres que ens queden per llegir (i les pel·lícules que ens queden per veure, les cançons que ens queden per escoltar, les persones que ens queden per estimar). D’una banda, saber que no podrem llegir mai tots els llibres bons que s’han escrit ens pot arribar a crear certa angoixa. Reconec que a mi em passa. Però d’altra banda, saber que no se’ns acabaran mai els bons llibres per llegir és una garantia de felicitat futura.
Fa catorze anys que visc tant com puc a Palamós. Al Pedró, a dos minuts a peu d’aquí on som ara. ¿I per què Palamós? Perquè resulta que el meu avi, que era de Menorca, va haver d’emigrar als 18 anys a Barcelona, amb els seus pares i els seus tres germans, perquè la seva família s’havia arruïnat. I un cop a Catalunya, el meu avi es va dedicar a tastar l’aigua de mar de tota la costa catalana. En Llorenç Vinent va recórrer una per una totes les platges del nostre litoral. Ho repeteixo: una per una totes les platges catalanes. I va arribar a la conclusió que el mar que més s’assemblava al de Menorca era el mar de Palamós. Per això els meus avis es van acostumar a venir a Palamós als estius. S’estaven una setmana al Nauta, un hotelet familiar que va tancar les portes fa pocs anys. Jo els venia a veure sovint, anàvem a la platja Gran al matí i fèiem el passeig fins a Sant Antoni a la tarda.
El meu avi es va morir el 1992 i no ho podrà certificar mai, però m’agradaria pensar que si algú es dediqués a recórrer una per una totes les llibreries de la Costa Brava –ho repeteixo: una per una totes les llibreries de la Costa Brava–, potser arribaria a la conclusió que un dels millors refugis possibles és la nova Llibreria Finestres de Palamós. Benvinguda, doncs, i per molts anys. Que comenci la festa.
