Costa de creure que la majoria de contes que integren el llibre tinguin un punt de partida verídic, perquè són fantasiosament rics i neden en unes aigües tèrboles emmarcades per un imaginari barroc i sovint estrambòtic que atrapa per la prosa impecable i l'originalitat. Però sembla que sí, que la Nika, en Lluc, la Teresa, en Fabian i tota la resta de protagonistes i secundaris que manlleven sovint el paper als actors principals estan inspirats en la realitat que habita Yannick, sobretot en la que té a veure amb la seva carrera professional com a intèrpret.
Amant dels personatges que poblen les històries, molt més que de les històries mateixes, he encetat cada conte amb l’expectativa de trobar-hi algú que pogués superar l’existència del conte anterior, i he disfrutat com un vedell a cada nova entrega.
Entre els personatges i el lector hi ha una distància certament còmoda que permet a aquest últim jutjar-ho tot a lliure albir. Amb una tècnica impecable, l’autor dibuixa personatges que ens queden un pèl lluny en edat i en nacionalitat. És part de la recepta d’aquest recull. Els altres ingredients són la distància geogràfica i la temporal. Ho cous tot a foc lent amb certa fredor literària, i ho salpebres amb un attrezzo fornit de detalls que són mel i mató i que demana a crits que hi parem atenció. Resultat: una lectura complexament exquisida, no apta per a tots els paladars.
La valenta fotògrafa russa a qui una noticia afebleix, el psicoanalista andalús que en el seu preciós llit de mort parla de la guerra i de com l'emociona la vida, el repartidor de cafè escocès que vol evitar que un home que no coneix de res es castri, o el magistral conte escrit només a partir de preguntes a l’indi Ull Partit. La qüestió es treure els personatges del seu entorn ordinari i portar-los remotament lluny, posar-los contra l’espasa i la paret i obligar-los a fer passos endavant, encara que anar endavant sigui a vegades acceptar l’immobilisme. Incomunicació, redempció, instints primitius, lluita vital, soledat, tot plegat una volta al món i a les profunditats de l’ànima humana.
No es deixa res a l’atzar en aquesta tria tan diversa d’ambientacions i personalitats: cada història de pinzellades insòlites i conflictes certament potents suma per escriure una mena de tesina que, sota el gènere del conte, demostra que les històries, passin on passin, i passin a qui passin, són universals.
Gràcies pel viatge, Yannick. Ha estat intens i a estones les pronunciades corbes críptiques m’han marejat una mica, però ha valgut molt la pena.
*La cirereta:
Crec en la vàlua incombustible de la vida humana, de la mateixa manera que crec en la seva capacitat de destrucció. O potser més i tot.
I si m’entendreixo amb totes aquestes petiteses, no dec ser una persona tan amargada, vull pensar. Si més no, m’aferro a aquests fustots que suren en el meu naufragi personal, i em deixo portar on volen ells. Són una esperança i, per petita que sigui, l’esperança no s’ha de rebutjar mai.
Títol: La nostra vida vertical
Autor: Yannick Garcia
Editorial: L'Altra Editorial
Pàgines: 144
Primera edició: març 2014
Preu: 16€
