Trobar el moment i el lloc per escriure és gairebé tan important com tenir alguna cosa a dir. ¿Quan i on escriuen els escriptors de Catorze? Cada autor té els seus trucs i preferències, sovint condicionats per la seva rutina, les ganes o el caos del dia a dia. Així ens ho expliquen:
1. Carlota Gurt: Escric quan puc, més aviat al matí, i el meu lloc preferit és a la taula de casa, amb so de pluja o so blanc als auriculars.
2. Pep Puig: Als matins, en una habitació amb finestra al cel.
3. Care Santos: Al matí, de vuit a dos quarts de dues, aproximadament i peti qui peti. (Abans escrivia de nit, però he descobert que soc més llesta al matí.) Em quedo al meu estudi, des d’on veig el mar, amb la meva música sonant, les meves punyetetes per tot arreu i els meus gats que van i venen.
4. Ada Castells: Al matí, al llit.
5. Jenn Díaz: Quan puc, però prefereixo els matins. Escric a qualsevol lloc: m’hi puc posar a tot arreu.
6. Emma Zafon: Escric de vesprada-nit, i prefereixo fer-ho en alguna cafeteria tranquil·la, tot i que no és fàcil trobar-ne.
7. Roser Cabré: Soc un ocell matiner, un pit-roig o una alosa. Em llevo amb el cant a punt i soc capaç de refilar lúcidament tot el matí. A mesura que l’alba s’allunya, se’m va pansint el cap. Tot i això, en els últims anys (criatures!) m’he vist forçada a ser una òliba. El meu lloc preferit seria l’Hotel Belvedere de Cervera de la Marenda, però com que em queda lluny, qualsevol lloc amb llum natural, una finestra oberta i una font de te verd al costat.
8. Sònia Moll: Escric quan puc, que és poc. Necessito estar sola, amb música, i anar llegint en veu alta el que escric per saber si val la pena o si he de tornar a començar.
9. Marta Carnicero: Abans, molt de matí. Últimament soc més prolífica als vespres. Escric quan puc: la vida és un tetris. I el meu lloc ideal és la Ledig House, a Ghent: una cambra pròpia en tota regla.
10. Pilar Codony: Quan puc, però preferiblement aviat als matins. El lloc: el menjador de casa.
11. Marta Orriols: Escric durant el dia, tot i que m’agradava més el recolliment que sentia quan només podia fer-ho a les nits. No tinc un lloc concret; per a mi, són el silenci i la soledat el que importa.
12. Maria Climent: Si hi ha tranquil·litat a casa, escric a la taula del menjador. Tot i que a vegades, quan em vull concentrar molt, vaig a la biblioteca. El problema, més que l'on, és el quan. Forçosament, he de relegar l'escriptura a l'últim lloc de les meves obligacions diàries o, dit d'una altra manera: la conciliació no existeix.
13. Gemma Ventura: Escric quan em ve la idea. I la idea no té horari ni lloc: pot ser a les nou del matí quan travesso el carrer València, al vespre quan faig la cua del súper, o a les tantes de la nit, just quan estic a punt de dormir.
14. Eva Piquer: No escric mai i escric sempre. Si tinc temps i el projecte literari ja ha agafat embranzida, escric al matí, al migdia i a la nit, sovint a la meva taula, rodejada dels llibres que em cal consultar. Quan el projecte m'ha segrestat completament, puc escriure des de qualsevol lloc, fins i tot des del mòbil mentre camino. He arribat a nedar amb una llibreta a la vora de la piscina, per apuntar-hi frases o idees que em surten mentre faig braçades.
