Sensibilitat i creativitat. Poetes d'avui i d'ahir. La veu de l'actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí.
Un cos
mai no percep els límits d’allò que diu.
Es manifesta en el tall d’un vers,
omple els forats que fan de benzina,
es fa addicte a l’horror del buit
i a la barbàrie
de dir massa coses.
Un cos
després d’haver fet possible el miracle
de posseir l’engany,
sap que no en té prou amb el blanc del llibre.
I cerca l’espai que s’escapa dels marges,
que pot ser, també, cendra d’una fosca sublim.
Ratlla, el cos, l’arbrat de cada cementiri,
i busca rere cada porta
un altre cos,
un altre bes,
un indici d’algun record
i tota la quietud del món en l’infinit.
Busca, encara, més enllà,
perquè el món és poca cosa,
i els passadissos de la veritat ofeguen
com ofega la mà de l’esbudellador.
El cos,
en un últim intent ple d’agonia,
aconsegueix l’oportunitat
de saber-se
en l’esperança d’un marc real
i aconsegueix, per fi el miracle:
saber-se llenç d’una oportunitat,
escriure’s de dalt a baix,
perquè ningú pugui confondre,
mai més,
la poesia amb la virtut.
"Poesia dibuixada" és un projecte impulsat per Catorze i la Universitat Oberta de Catalunya. Sílvia Bel recita un poema, Marta Bellvehí el dibuixa i nosaltres en fem un vídeo.
