Recordo l’últim dia que em vaig barallar

Febre amb gel, de Francesc Bombí-Vilaseca i publicat per Fonoll, és un experiment que neix de deixar que la poesia faci la seva. És un doll incontrolable que queda fixat en uns materials que s’han treballat més de vint anys. Un joc de miralls còncaus, convexos i distorsionats en general, una veu que en són tres i la mateixa per anar més enllà del mirall i la síntesi: miratges per copsar un món on imperen les emocions. Escrit en català, castellà i anglès (Febre amb gel. Esgarips, o Fever on the rocks. Shivers o Fiebre con hielo. Escalofríos) hi trobem textos consecutius en les tres llengües, en què cap és l’original ni cap la traducció. Tres veus que poden funcionar independents o alhora, amb sentits que es fan i es desfan, deixant al lector tota la llibertat de la interpretació última. Us n'oferim un tast.

Once I had a fight.
Once, twice, I forgot it all.
Now, when I’m at the beginning
of all ages
I start remembering again
my lost for life memories.


Un día tuve una pelea.
Otro día lloré
el recuerdo de una muerte
lejanamente próxima.
Y ahora, aleluya, ahora que estoy
en el principio de todo
empiezo a recordar de nuevo
mi memoria, mi vida, mi pérdida.
Sigo buscando una verdad escondida.


Recordo l’últim dia que em vaig barallar,
i quan vaig plorar aquella mort
tan llunyana i tan íntima.
I ara que soc al principi de tot
reprenc el record de la pèrdua.
On és la meva veritat?

Febre amb gel

© dels poemes: Francesc Bombí-Vilaseca
© d'aquesta edició: Editorial Fonoll