"La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres...". Abans que el TNC es fongui a negre, a fora tot és una festa. Per les grans escalinates pugen els convidats més especials, els autèntics guardians de la llengua. Són les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua (VxL). Les veus caminant juntes, gairebé de bracet, per venir a celebrar els vint anys d’aquest èxit que ha creat gairebé 175.000 parelles com elles i que ha acumulat més de tres milions d’hores de conversa en català.
Són persones com la Mercè Ferrer i el Felipe Cano, que arriben junts des de Molins de Rei. "Ens hem vestit de gala", somriuen. És la recompensa d’un voluntariat format per persones com elles, que estimen la llengua. La Mercè fa anys que és voluntària i té diverses parelles lingüístiques repartides pel món. Com una holandesa que viu a les Terres de l’Ebre o un jubilat de Nevada, als Estats Units, a qui a través de la pantalla fins i tot ha ensenyat a ballar sardanes.
Però avui ve amb el Felipe, que fa dos anys que ha arribat de Colòmbia, i amb qui comparteix molts cafès a la plaça de Molins de Rei. I no només cafès, sinó que amb el temps també hi ha forjat una amistat, amb presentació de famílies i festes majors pel mig. “Hem de cuidar, parlar i estimar la llengua entre tots”, s’emociona abans d’arribar a dalt de les escalinates. Per a ella, persones com el Felipe, que tenen ganes d’integrar-se i de poder-se comunicar en català, són una il·lusió per la qual val la pena fer el voluntariat. “Sempre demano a la gent que em parli en català”, m’explica per la seva banda ell, que em confessa la seva gran afició a programes com Crims o El Foraster.
En el vestíbul tot són abraçades i petons. S’estan retrobant moltes parelles. Algunes fins i tot es veuen en persona per primera vegada. És el cas de Xavier Roche, natural de Cervelló i voluntari des del 2018. S’acaba de trobar amb la Isabel, una dona francesa amb qui fa anys que fa les converses només per videotrucada. “És un dia molt especial”, somriu mentre observa el seu voltant. Aquest vespre ve acompanyat de l’Yvonne de Waal, una dona alemanya que viu al mateix poble que ell. “Vull que la meva filla de cinc anys, nascuda aquí, entengui i parli el català”, m’explica. Per això, cada setmana o cada quinze dies, depenent del seu temps, queden els dos en persona per conversar. “Considero que, pel sol fet que hi hagi algú que estigui interessat a aprendre la nostra llengua, tinc l’obligació moral de participar-hi”, diu seriós. I és a partir d’aquest intercanvi cultural, que acaba sortint la màgia: “Al final ja no la veus com una parella lingüística, sinó quasi com una amiga. Mai ens falten temes de conversa, perquè ens expliquem coses de la família, dels viatges, del menjar...”.
Màgia també és el que es viu a dins del vestíbul, on Eduard Juanola entreté als assistents amb alguns dels seus trucs. Altres aprofiten per veure una petita exposició feta pel Voluntariat per la Llengua o la de Rodoreda, mirall de llengües. Perquè la cèlebre autora catalana és una altra de les estrelles de la nit. Fa uns moments, la Mercè Ferrer m’ha confessat que per a ella anar a veure La plaça del Diamant és un regal. “I imagino que per a la resta de persones que estem aquí, també”, se li il·luminen els ulls. “És el llibre que li vaig enviar per Nadal a l’home de Nevada a qui ensenyo català”.
A poc a poc, tots anem entrant al temple on prosseguirà la festa, davant de l’escenari que ens durà als passatges més icònics de Rodoreda, de la mà de Carlota Subirós. A les butaques, voluntaris i persones que venen en nom d’institucions, entitats i establiments implicats en aquest projecte de la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura, gestionat al territori pel Consorci per a la Normalització Lingüística, esperen per escoltar les paraules de la consellera de cultura, Natàlia Garriga. “Tots els que esteu aquí estimeu el català. El que feu és un acte de parlar i escoltar. Un acte d’empatia i aprenentatge comú”, expressa al públic, que sap que els uneix molt més que un voluntariat. No és casualitat que el programa fos reconegut el 2005 com una de les millors pràctiques d’aprenentatge d’una llengua en el marc de la Unió Europea.
I mentre els llums s'apaguen i comença a ressonar la veu de la Colometa, observo el públic, que es deixa anar cap a l’interior de l’obra, com si caigués dins d’un encanteri. Dins d’un món habitat per persones com ells, que parlen i escolten en català.
Si vols participar al Voluntariat per la llengua fent de voluntari o d'aprenent, aquí trobaràs tota la informació.
