Sísif

«La memòria és un ocell/ amb tot el cel volat»

Autor Redacció

Foto: Cinzia A. Rizzo

 

 

Ens vam estimar com els ocells a les cireres:
fins als pinyols.

Però ara empenyo rost amunt records
fets pedra enorme roc
rodoladís. Camí gastat
del cràter. I al cim
les mans escàpoles.

Els dies passats,
fruita que no pot tornar als arbres.

La memòria és un ocell
amb tot el cel volat.


 


Poema inclòs en el llibre
Llei d'estrangeria

© Manuel Forcano
© Proa, 2008
Data de publicació: 17 d'abril de 2016
Última modificació: 17 de març de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze