Maria Carme Roca
Clotilde Cerdà (Barcelona, 28 de febrer de 1861 – Santa Cruz de Tenerife, 12 d'abril de 1926) coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes, va ser una celebrada arpista, filla de l’enginyer Ildefons Cerdà i de la pintora Clotilde Bosch. Compositora, professora, editora, escriptora… va destacar també per la seva filantropia, la defensa dels oprimits i la lluita per l’emancipació de les dones.
L'escriptora Maria Carme Roca li ha dedicat el llibre Les illes interiors, publicat per Columna. El diumenge 21 de gener a les 11 del matí farà un itinerari per la part vella de Barcelona. Un recorregut que tant farà cap a les Rambles on hi havia el Teatre Principal i l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, fins als carrerons petits on s'ha inspirat per fer els personatges de la novel·la. Sortegem una entrada doble perquè tu i una persona a qui li agradi la literatura i la història gaudiu d'aquest passeig pel passat. A més a més, rebreu abans el llibre a casa (les guanyadores han estat Rosa Maria Lapeira i la seva mare). I perquè n'aneu fent boca, Maria Carme Roca us explica catorze curiositats d'una història vital fascinant:
1. Encara que duia el cognom de Cerdà, era filla il·legítima del creador de l’Eixample barceloní. La seva mare, Clotilde Bosch, filla d’una família de banquers de Barcelona, la va tenir arran d’una relació extramatrimonial, possiblement, amb un cosí de l’Ildefons Cerdà. Aquest, quan se’n va assabentar, va desheretar la nena que llavors tenia tres anys.
2. La mare de la Clotildina, que era com l’anomenaven els més propers, la va voler iniciar a la pintura, no debades ella era pintora i molt amiga de Marià Fortuny, que li va fer costat quan es va separar del seu marit. Però la nena aviat va mostrar aptituds per a la música: als sis anys ja tocava l’arpa perfectament.
3. El seu nom artístic va ser idea de Victor Hugo i de la reina Isabel II. L’escriptor, encisat per la genialitat i els ulls verds de la nena, li donà el nom d’Esmeralda, la protagonista de la seva novel·la, Nostra Senyora de París. I el cognom de Cervantes li adjudicà la reina amb motiu de la primera aparició pública de la Clotildina (tenia dotze anys) durant la commemoració d’uns funerals en honor a l’autor del Quixot.
4. Les gires que va fer eren planejades acuradament per la seva mare gràcies als contactes amb la maçoneria (n’eren membres molts dels polítics i intel·lectuals lliberals més rellevants de l’època). La mare era maçona i la Clotildina ho va ser més endavant. I també va fer concerts per les recomanacions de la reina Isabel II.
5. Quan tenia setze anys va emmalaltir greument de febre groga a Veracruz (Mèxic). Una medecina indígena, el “Tonatiyacapan”, li va salvar la vida. Mare i filla van voler comercialitzar el producte per ajudar a erradicar la malaltia, però no se’n van sortir.
6. Aquell mateix any, el 1877, de tornada de la gira pel continent americà, el vaixell amb què viatjava, el “City of Berlín”, el transatlàntic més gran i luxós d’aquell temps (feia la línea Nova York – Liverpool), va patir una greu avaria a les calderes quedant a la deriva durant dotze dies. Va haver de ser remolcat per un altre vaixell, l’”Egypt”. Malauradament, es van perdre els valuosos regals que li havien fet, com una arpa d’or, present que li havia donat la colònia brasilera a Buenos Aires.
7. Va ser una de les primeres dones que va pujar al Teide (hom diu que la primera va ser una tinerfenya que ho va fer a l’any 1860). Acompanyada de la seva mare, va organitzar una expedició per assolir el seu objectiu l’agost de l’any 1880. D’acord amb el que ella va explicar, va ser una experiència que la va impactar.
8. L’any 1881, a Córdoba, a l’Argentina, després del concert que va oferir a la lògia maçònica, va regalar a una parròquia un espectacular ram de flors amb què l’havien obsequiat. Era un costum que tenia, dur flors a les esglésies. Però el capellà, Pérez Millán, no el va acceptar. Va trossejar el ram i el va llençar al carrer. ¿El motiu? Clotilde Cerdà era molt catòlica, però també era maçona i al capellà, com a molta altra gent, no li va semblar compatible.
9. Tenia vint-i-dos anys quan es va enamorar bojament de l’equatorià Juan Montalvo, escriptor, ideòleg, revolucionari i maçó abrandat. I ell sí, era molt anticlerical. I, sobretot, un faldiller empedreït vint-i-nou anys més gran que ella. El problema principal va ser que en Montalvo es va enamorar de l’Esmeralda, però no de la Clotilde.
10. En opositar per cobrir una plaça de professora d’arpa al Conservatori Superior de Madrid, va viure una situació molt polèmica que la va dur a acusar a una altra de les candidates, Dolores Bermúdez de Bernis (Lola Bernis), d’haver plagiat el treball que va presentar. Després de les proves pertinents, el president del Tribunal va atorgar la plaça a la Bernis. ¿Tenia raó, la Cerdà? No es pot pas assegurar, però el que és cert que Bernis partia amb avantatge ja que feia anys que feia classes al Conservatori com ajudant de la titular.
11. Tornava d’oferir un concert al Castell de Bellver, de Palma de Mallorca, quan al burot del moll de Palma li van decomissar l’arpa. Els guardes van considerar que aquell embalum que contenia l’instrument era molt sospitós. No li va ser gens fàcil demostrar que no transportava res delictiu, que només era una arpista. Era l’any 1886.
12. És conegut que va crear a Barcelona una Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona on poguessin aprendre les nenes i les noies de classe treballadora (va haver de tancar l’Acadèmia el 1887 per falta de suport econòmic i va quedar arruïnada). Però no se sap tant que fos la impulsora dels Asils Internacionals de Protecció de la Infantesa (1898) o membre rellevant de l’Aliança Universal de dones per a la pau, associació pionera de dones pacifistes creada a París el divuit de març de 1896.
13. Quan va ser professora de les sultanes de l’harem d’Abdul Hamid a Constantinoble (primers anys de la dècada dels noranta del segle XIX), va mantenir una estreta amistat amb Fatma Aliye, una de les primeres novel·listes de Turquia i del món islàmic.
14. L’any 1917 li va tocar un número de loteria. Aquest fet la va decidir a anar-se’n definitivament de Barcelona i instal·lar-se a Santa Cruz de Tenerife, terra que estimava, amb el seu marit, l’Oscar Grossman, l'industrial brasiler d’origen alemany amb qui s’havia casat l’any 1895.
El que ve després del 14
Clotilde Cerdà, malgrat la seva excel·lència i reconeixement mundial, va quedar oblidada. Han hagut de passar molts anys, perquè es comenci a recuperar la seva memòria, la seva vàlua. I és molt decebedor que Barcelona, la ciutat que la va veure néixer, només li hagi dedicat uns jardinets dins d’una illa interior de l’Eixample.
Primera edició: novembre del 2023
© Maria Carme Roca, 2023
© Columna Edicions, Llibres i Comunicació, 2023
"Tast editorial i sorteig" és una secció que fem en col·laboració amb editorials per fer arribar llibres d'actualitat als lectors que tinguin ganes de participar (i, si pot ser, guanyar).
