Perquè aquest Nadal us acompanyi un llibre ben especial, que us canviï el ritme amb què viviu i les vistes que teniu, hem preparat un sorteig. Rifem quatre exemplars de Set campanars, de l'escriptora irlandesa Sara Baume (Lancashire, 1984).
Des de l'editorial Les Hores ens en destaquen això: «Aquesta novel·la ens qüestiona profundament quin tipus de vida volem tenir. La Bell i en Sigh, que són la parella que protagonitza aquesta història, decideixen deixar la ciutat i anar a viure en una caseta vora el mar al sud d'Irlanda. Progressivament i durant set anys, el seu món es redueix i se simplifica al màxim: l’un es dedica a l’altre, executant les feines necessàries per autoabastir-se, gaudint d’una monotonia cíclica en la resta d’activitats. És així com, en aquest petit espai al camp, semblen trobar la felicitat. Tanmateix, l’autora, a mesura que ens explica aquesta opció de vida pausada i aïllada, indirectament ens fa reflexionar sobre què valorem cada un de nosaltres, sobre què ens cal per tenir una vida plena, satisfactòria i feliç. I sobretot, en un context com el d'avui, en què hi ha múltiples casos de depressió i ansietat per l’exigència del treball i les obligacions de la vida moderna." A més a més, ens en destaquen la riquesa lingüística que hi trobarem: "La Marta Pera Cucurell ha aconseguit una traducció meravellosa, poètica i precisa, amb una gran tasca de documentació i recerca, donada la gran varietat de paraules relacionades amb la natura que conté la novel·la: plantes, flors, animals."
Podeu participar al sorteig a través de les nostres xarxes socials: Facebook, Instagram i Twitter. Com més mètodes de participació utilitzeu, més possiblitats tindreu de guanyar. Les guanyadores són Àngels Freixa, Karme Martin, Sílvia Caballeria i Carme Codina. Us n'oferim un fragment:
Set campanars
Havien pres la decisió de perdre el contacte amb la família que els havia tocat per atzar i d’inaugurar-ne una de nova només seva —petita però selecta, sense remordiments per no haver complert les obligacions
de fer regals, assistir a esdeveniments de grup,
o estimar.
Durant tota la tarda i tot el vespre del dia que van arribar, i fins ben entrada la nit, la Bell i en Sigh van barrejar meticulosament les seves pertinences personals. Finalment van triar una habitació: la pitjor de les de dalt.
A dalt, perquè l’altitud és essencial per dormir bé.
La pitjor, perquè bona part del temps que hi passarien estarien inconscients.
Llavors van elegir el millor dels matalassos de segona mà, fent pressió a les molles amb els nusos dels dits, fonyant l’espuma plena de clotets de l’hermosura i preguntant-se què es devia haver perdut amb la carcassa del llit, i si les molles, el somier de làmines de fusta, les potes o les petites rodetes giratòries comportaven alguna diferència silenciosa però important en la qualitat del son.
Segurament l’estructura del llit, va dir en Sigh, només és una cosa que els fabricants de llits volen que ens pensem que necessitem.
Al primer matí el cel sobre la muntanya era de bromera rosa. Els bassiots rosats bategaven; les bardisses regalimaven. Hi havia una tira d’arpillera negra que s’havia escapat de l’operació de desempacar del dia abans i havia fet giravoltes pel camí d’entrada i s’havia anat a enredar amb les branques punxoses d’un avet desmanegat. Al primer matí esbategava com boja amb el vent, com si algú els hagués hissat una bandera negra. A dins de la casa, els antics estadants hi havien deixat taques, ferides i signatures.
A la pitjor de les habitacions, que la Bell i en Sigh havien triat per dormir-hi, hi havia una gran penombra de color de bronze al punt on es trobaven el sostre i la paret interior del frontó. Hi havia una taca de greix a la porta beix, les empremtes dels palmells de molts anys de tancar amb un cop de porta. Hi havia bastonets de cotó fluix vells, agulles imperdibles, clips per a papers i llapis de colors a les escletxes entre els taulons de terra. Hi havia pèls i cabells de tots colors
—blanc, d’or i de coure;
de gos, de gat i d’humà;
castany, castany i castany.
Durant els primers dies la Bell i en Sigh eren sol·lícits l’un amb l’altre i, al mateix temps, els feia vergonya ser tan servicials, tan sol·lícits.
Tot i que la Bell rarament menjava pa blanc, cada matí pensava a arrencar dues llesques de la barra llescada del congelador i les deixava sobre la fusta de tallar carn perquè es descongelessin per al dinar d’en Sigh. Tot i que en Sigh rarament portava collarets, agafava la bola de bijuteria embullada del bol del quarto de bany i l’estenia sobre la fusta ratllada de la taula de la cuina.
S’asseia i amb les puntes de polze i índex anava triant cadenes, collarets i penjolls.
Li desenredava els cables nuats dels auriculars.
El conjunt de les habilitats de cada un, al principi, era diferent.
Ella no sabia fer servir els encenedors ni xiular. Ell no sabia canviar les fundes d’edredó ni contestar les trucades gravades del contestador automàtic.
La percepció dels colors de tots dos també era diferent. Sovint discutien sobre el morat, i la zona nebulosa en què el groc es torna verd.
Tots dos havien contribuït a la seva selecta família amb
un gos.
La Pip, caçadora, era enorme i curta de gambals.
En Voss, un terrier, era murri i eixerit.
A tots dos els havien trobat al carrer i tenien un passat diferent però igualment tràgic —els detalls del qual serien sempre un misteri per a la Bell i en Sigh. Abans de la mudança, havien dedicat llargues converses al tema de com reaccionarien la Pip i en Voss al canvi de circumstàncies. A tots dos els fascinava la fidelitat del seu gos a la rutina —la seva aparent satisfacció amb la repetició diària de la seqüència de rituals mundans— i la idea que tots dos gossos visquessin en un estat de dubte que constantment preveia el pitjor.
Set campanars
© Sara Baume
Títol original: Seven steeples
© Primera edició: novembre 2024
© de la traducció: Marta Pera Cucurell
© de l'edició: Editorial Les Hores S. L.
"Tast editorial i sorteig" és una secció que fem en col·laboració amb editorials per fer arribar llibres d'actualitat als lectors que tinguin ganes de participar (i, si pot ser, guanyar).