"Idil·lis és una col·lecció de llibres sobre sexe i de literatura eròtica exclusivament en català que vol reivindicar aquest gènere sovint marginat, repensar-lo i destacar-ne el seu valor transformador. Clàssics i contemporanis per oferir una perspectiva completa del gènere i recuperar, alhora, part del patrimoni eròtic català. Quan es pensa en gènere eròtic de seguida ve al cap el plaer però cal no oblidar tot allò que és present darrere del sexe; nosaltres defensem que els llibres poden ser una bona excusa per parlar-ne, i per això s'hi combinaran diferents vessants i modalitats de temàtiques entorn a l'erotisme i la sexualitat." Ens ho explica l'editorial Ela Geminada, que en aquesta col·lecció ja han publicat Obres públiques, de Manuel de Pedrolo, Delta de Venus, d'Anaïs Nin, i el que ara presenten: Nou animal, l'obra debut de l'autora australiana Ella Baxter, traduïda per Lara Estany Freire.
Nou animal és una mirada divertida, crua i dolça sobre la mort, el dol i la sexualitat del segle XXI. L'Amèlia Aurèlia, una maquilladora en un negoci funerari, veu la seva vida girar cap a nous camins quan la mort inesperada de la seva mare la porta a Tasmània. Amb una narració en primera persona, explorarà la comunitat BDSM mentre intenta comprendre la perversió. Profunda i profana, aquesta novel·la fa un retrat del nostre segle: sexe disponible fent lliscar una pantalla, negociacions fredes buscant comoditat i escenaris on el consentiment i el control són cordes de seguretat que poden trencar-se en qualsevol moment. Guanyadora del premi Best Young Novelists del Sunday Morning Herald 2022, i amb nombrosos lectors a Austràlia, Regne Unit, França i Estats Units, Nou animal destaca per la seva reflexió sobre com canalitzem les emocions a través del sexe en moments de pèrdua i tristesa.
Us n’oferim un fragment i en sortegem un lot amb els tres llibres. Per participar-hi teniu diverses opcions. La primera, per les xarxes socials: a través d’aquest post d’Instagram, Facebook o Twitter; i la segona, apuntant el vostre mail a l’opció que us oferim al final de la peça. Com més mètodes de participació utilitzeu, més possiblitats tindreu de guanyar. L'afortunada és Mireia Molero.
L’aparador del Marquis, que és la botiga on la Tanya m’ha aconsellat que vagi, mostra dues intricades màscares de cavall de cuir, cadascuna penjada d’una cadena de plata, davant d’una cortina de seda fosca. Quines probabilitats hi havia? M’havia imaginat a mi mateixa com un guerrer a cavall, i ara em trobo davant d’un parell de màscares tan ben cosides que les dents semblen reals i tot. Fins i tot els ulls equins sembla que em segueixen quan entro a la botiga.
—Gastaries una talla L, amb tot aquest cabell —assegura la venedora quan m’aturo a la porta per mirar més de prop les màscares de cavall.
—Gràcies —dic, mentre dono uns copets a una de les màscares.
Entro i em trobo rodejada d’altes vitrines en què s’exhibeixen argolles i taps metàl·lics, manilles i lubricants. La botiga fa olor de desinfectant de mans i l’aire condicionat està al màxim; em recorda la sala d’un hospital. Als altaveus que hi ha rere el taulell sona Pink Floyd, i jo l’acompanyo amb un dit mentre camino entre les vitrines dels consoladors, il·luminades des de baix, fent que semblin cucs fluorescents sobrealimentats.
—Estic a punt d’estrenar-me al Widow Maker, però no sé què posar-me.
La dependenta repenja els colzes al taulell i em mira.
—Necessitaràs un esquer, i després una revelació. Un vestit de làtex, per exemple. Aquest és l’esquer, perquè es pensen que és la roba que portes, però després te’l treus i a sota hi ha unes pinces per als mugrons. Aquesta és la revelació. —Fa un gest amb la mà—. Prova en aquell penjador: hi ha un catsuit que crec que et quedarà bé. I pots amagar la màscara per sota del coll alt.
Hi ha una gran varietat de disfresses al penjador. Començo a mirar-me-les fins que arribo a un bodi d’aspecte esmaltat. Hi passo la mà, i la fricció crea un xerric desagradable. La dependenta surt enèrgicament de darrere del taulell i agafa un vestit de goma d’un altre penjador. Sembla un vestit de neoprè, amb una cremallera gruixuda que va des de l’entrecuix fins al coll.
—Aquest és molt més gruixut —diu, ensenyant-me’l—. Et canviarà la vida.
Miro el preu i el deixo anar.
—Una peça sencera amb aquesta densitat és com tenir una altra pell. Jo, quan me’l poso, sento que m’estabilitza i em dona confiança. Com si tingués un altre cos.
—Un altre cos —repeteixo en veu baixa. Allargo la mà i li prenc el vestit.
—És el nivell d’intensitat que busques? —pregunta.
—Exacte, és el que busco. Deu ser increïble sentir-se com una altra persona. Vas a clubs amb això posat? —li pregunto, sense deixar de mirar el vestit de goma.
—No, me’l poso a casa. El lubrico amb vaselina freda que guardo a la nevera i faig que el meu xicot em persegueixi per l’apartament, però no em pot agafar perquè rellisco. És una sensació increïble.
—I freda, per què?
—És una capa que no acostumo a sentir, saps què vull dir? De manera similar a això que busques tu, jo busco fred i velocitat, perquè sempre soc càlida i lenta. De vegades, fins i tot em poso una peça d’això per anar a treballar, sota la roba, per poder sentir una mica d’aquesta confiança.
Deu portar-ne una sota la camisa, perquè se l’ajusta dissimuladament.
Nou animal
Ella Baxter
Traduït per Lara Estany Freire
Edicions de la Ela Geminada
"Tast editorial i sorteig" és una secció que fem en col·laboració amb editorials per fer arribar llibres d'actualitat als lectors que tinguin ganes de participar (i, si pot ser, guanyar).
