Redacció
"Fill únic, ric per herència però sense cap interès pels negocis, Claudi Valeri no va creure en déus ni en altres vides, i les seves dues grans passions, la poesia i l’amor, el van fer fidel a moltes muses. Va escriure de forma innata, vital, com qui respira, buscant sempre la brevetat i la concisió, i aquests versos, que duia dins la sang, són l’últim vestigi de la seva existència, poètica, és clar, però tot i així absolutament real." Arran d’un viatge a Roma, Ponç Pons va crear Claudi Valeri, a qui al llibre Humanum est(Quaderns Crema) fa reflexionar a través d'epigrames. Us n'oferim un tast.
Prefaci
Aquest llibre va néixer d’un viatge a Roma.
En una carta, Antonio Machado, que ja en un dels seus proverbis havia aconsellat:
“Busca a tu complementario
que marcha siempre contigo
y suele ser tu contrario”,
explicava que allò nou que ell perseguia era «la creació de nous poetes –no tan sols poesies– que cantin per si mateixos», i un d’aquests poetes, Juan de Mairena, va dir: «Però endemés, ¿pensau que un home no pot dur dins ell més que un poeta? El difícil seria allò contrari, que no en dugués més d’un.»
De Roma jo en vaig dur aquest que viu i habita en un passat que no deixa de ser present i s’expressa amb l’epigrama (res a faltar, res sobrer) com a gènere essencial i substancial.
Per a Pessoa, mestre d’heterònims que va dilucidar: «El poeta és un fingidor...», fingir no volia dir "falsificar", sinó “treballar", "impersonalitzar", "transformar en art."
Hi ha llibres i personatges que se’ns imposen i obliguen a ser creats de manera ineludible i vital. Fins a on són part de nosaltres és mal de delimitar, però és un fet que en convertir-los en poesia són ells de forma absoluta i total.
Jo és uns quants, i la resta, Literatura.
Menorca, Sa Figuera Verda, octubre del 2022.
Claudi, el generós
Es deia Claudi Valeri i havia nascut a Rieti.
No tenia sentit pràctic ni li interessava gens el món dels negocis.
Fill únic, ric per herència, confiava l’administració de les seves fèrtils terres a un parell de marmessors que l’estafaven.
No creia en déus ni altres vides. Li agradava aquesta.
Les seves dues grans passions, la Poesia i l’Amor, el van fer fidel a moltes muses.
Escrivia de forma innata, vital, com qui respira, cercant sempre, corregint, refent de forma obsessiva, la brevetat i la concisió.
No tenia vocació d’heroi ni molt menys de màrtir, però la seva oposició i enfrontament al poder despòtic del tirà (ell l’anomenava el Voltor, el Dèspota, l’Execrable) que havia convertit l’Imperi en un femer de «ciutadans amb la boca cosida» va ser la causa del seu desterrament i assassinat a una illa on es va haver de relacionar amb cristians i es va enyorar amargament.
Sempre havia estat un home de ciutat i adorava Roma, però en la darrera carta que es conserva d’ell va deixar escrit: «La meva única pàtria és la poesia».
Conscient que l’acabarien matant, va alliberar tots els seus esclaus, va vendre les seves terres i va repartir els diners entre els lliberts, els amics i els familiars.
Jo sóc una de les filletes que recollien munts de garbes en el temps de sega i apareixen en el seu poema«Pena i afront de mi mateix».
Gràcies a ell i la seva manumissió, moltes famílies hem pogut gaudir de la llibertat i d’una vida digna i decorosa.
Jo fins i tot, a pesar de ser dona, he pogut estudiar i gaudir del privilegi de l’escriptura i el plaer de la lectura.
No sé si es va fer cristià o no, però esper i desig de cor que si hi ha un cel hi sigui.
Aquesta és una recopilació dels seus últims poemes.
Es deia Claudi Valeri i duia els versos dins la sang.
Enganyabovos
Per molt que els adoreu talment granotes,
tot és matèria, cos, i jo me’n ric
d’aquesta farsa vostra sobre déus
que no són més que enganys i fantasies.
La meva cosina i el seu verro de marit
Cornèlia em conta farta d’impotència
que arriba tard, begut, fa rots i sua,
i la despert i fa pudor i li diu:
«Calla i no ploris, que t’agrada, puta!».
Ple de bavera i agra mala llet,
li obre les cames i l’envest i riu,
i ella no el vol ni pot suportar més.
Fabi és un neci, un malparit, un bord.
Ja l’he avisat que si li ho torna a fer,
el mataré i amb un viril menyspreu
daré el seu membre mutilat als corbs.
Política
Amb veu que trona i mots plens de saliva,
amb ulls furiosos que el Senat exalten,
Verani diu que hem d’engrandir l’Imperi,
i açò vol dir augmentar les seves terres,
i açò vol dir més sang i més batalles.
Una nova religió
(A Pompili)
¿Qui són aquests cristians que ara comencen
a predicar un nou déu i castos asseguren
que fornicar és pecat? Adoren un jueu
que va morir en la creu, que va ressuscitar
(diuen ells!) i ara viu eternament al cel.
A mi ja m’està bé que exalcin la bondat
i creguin que hem de ser, pacífics, germans tots,
però iguals com els bens, virtuosos i purs,
¿no trobes que aquest món pot ser un poc ensopit?
Mai no he estat partidari de cap religió
ni cap forma de culte sotmesa al poder.
Entre un déu que no veig i una dona que estim,
sempre triaré, humà, la certesa d’un cos
on s’encarnin ardents la bellesa i la vida.
L’últim refugi
Tant de sexe per res, tant d’amor que s’acaba...
Al final sempre em qued sol amb la Poesia.
© 2023 by Ponç Pons Giménez
© d’aquesta edició, 2023 per Quaderns Crema, S.A.
Pots comprar Humanum est a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
