Tenint en compte el geni de Joan Miró (Barcelona, 20 d'abril del 1893 - Palma, 25 de desembre del 1983) i tenint en compte que, al llarg de la seva vida, es va prestar molt poc a l’anècdota, a la propaganda i a les entrevistes; tenint en compte que al llarg de cinquanta anys es va dedicar a pintar molt i a parlar poc sobre allò que creava; i tenint en compte que la seva és una de les obres d’art més immenses, més profundes, més radicals, més meravelloses i més alliberadores de la contemporaneïtat, les converses que va mantenir a Mallorca, l’any 1975, amb Georges Raillard, no només són un llibre de referència en el gènere de la conversa, sinó també, i sobretot, un document de cultura imprescindible. Us oferim 14 fragments extrets d'El color dels meus somnis:
1. L’obra i el costat humà. No sempre ha anat junt, i al meu parer una obra que no s’adigui amb un costat humà queda una mica apagada.
2. Separar el virtuosisme tècnic de certs valors humans no és possible.
3. Si hagués continuat pintant en el mateix esperit de La masia, hauria arribat a ser un virtuós; és la virtuositat que critico en Picasso, malgrat la gran admiració que sento per ell.
4. L’emoció és el que em fa moure. No té res a veure amb el sentiment. És com si em piqués una puça.
5. Aquí hi ha els regalims de la pintura. Mai no els eixugo, això mai! Pot molt ben ser que, treballant, els tapi, encara no ho puc preveure; però en tots els casos els haig de deixar, perquè em serviran d’una manera o altra [...] Sempre hi ha un punt d’arrencada [...] L’arrencada és la meva raó de viure.
6. M’agraden molt els artesans com a homes. Són d’una gran honestedat, d’un gran rigor.
7. A Catalunya sempre és així: no passa res, però, de cop i volta, pam! Hi ha una gran explosió. Gent molt mediocre, i, de cop i volta, una gran canonada, com Gaudí.
8. En un país que ha estat víctima d’una llarga censura [...] vam haver de treballar de manera subterrània, ens van emmordassar [...], però es va continuar treballant per dins. La poesia i la pintura han mantingut la vitalitat del nostre país.
9. El que m’interessa no és pas que el quadre quedi aquí, sinó la seva irradiació, el seu missatge, allò que farà per transformar una mica l’esperit de la gent. El quadre en tant que objecte no m’interessa.
10. Els enamorats són formes que lluiten, que es devoren entre si.
11. L’expressió «transformació plàstica» comporta per si mateixa transformació de les idees.
12. Conec Nietzsche i tot allò, però no gaire. He llegit una mica de filosofia perquè els del grup surrealista en parlaven. També he llegit Freud. Però preferia llegir poesia.
13. No somio mai de nit, però al taller estic en ple somni. Faig nones, com una criatura. És quan treballo, quan estic desvetllat, que somio.
14. Cada obra ha de ser una nova naixença.
El color dels meus somnis
Títol original: Ceci est la couleur de mes rêves. Entretiens avec Georges Raillard, Editions du Seuil, 1977
Coberta: Joan Miró i Georges Raillard al taller gran de Son Abrines mentre s'enregistrava la conversa. Detall d'una fotografia de Francesc Català-Roca (Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya).
Primera edició: maig del 2009
© Editions du Seuil, 1977
© de la traducció: Joaquim Sala-Sanahuja
© d'aquesta edició: Lleonard Muntaner Editor
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
