La terra maltractada, eixorca, devastada. Els tolls bruts i les lleres resseques per una persistent sequera. Uns arbres raquítics ja no ofereixen cap protecció als humans, que esperen amb impotència una mort abrusadora. D’aquest paisatge (distòpic?) cal fugir. Cal fugir, però, on? Cal fugir on sigui. Cal fugir abraçades al nostre amor, que és recer i casa. I cal també cridar perquè el crit és l’única possibilitat de revolta. Sònia Moll (que ha Catorze és autora de seccions com "La vida té vida pròpia" o "Estimeu-les molt") ha publicat On fugirem, amor, un poemari fet de crits. Crits profètics d’alerta. Crits de denúncia. Crits d’odi contra tots aquells que han malmès les nostres vides. Crits contra la mort. I crits a favor de l’amor, que és refugi, resguard, abric i font inesgotable de vida. Un llibre terrible i terriblement bell que, com fa sempre la bona poesia, ens colpeja, ens atrau, ens fereix i ens il·lumina. Us animem a anar a la primera presentació del llibre, que es farà el dimarts 28 de gener a les 19.00 h a la llibreria Documenta. I us n'oferim dos poemes:
Volcà
“Què puc estimar
que no mori?”
Pilar Roig
La lava ha arribat al torrent.
On fugirem, amor,
que no hi mori mai l’ombra?
No et veig. Se m’han abrusat les parpelles
i el volcà m’ha crescut a les plantes dels peus.
Et busco a quatre grapes pels camins de fuita.
Treva
De vegades sembla que tinguis raó,
que la pluja hagi vingut per quedar-se,
sobretot algun dia que no fa mal
i la gent surt als carrers i atura el trànsit
i s’ajeu cara al cel damunt l’asfalt amb les boques obertes
i els drons dels telenotícies enregistren milers de cossos en creu
–homes i dones de Vitruvi omplint avingudes,
carreteres, places, rondes i polígons arreu del planeta.
M’empenys, llavors, siguem on siguem
m’agafes fort la mà i m’estires avall, a la duresa
del quitrà o de la terra seca
i crides Plou! Plou! Plou!
com si no hagués de ser gairebé l’última vegada,
com si no se’ns estigués morint el món des de fa dècades. Són els dies
–pocs–
que tornem a creure en déu
i oferim la pell esquerdada al dolor dolcíssim de l’aigua tèbia
que ens ve del cel,
que no ens ressuscitarà la terra.
On fugirem, amor
© Sònia Moll
© Godall Edicions, 2025
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
