Per donar un cop de mà a les llibreries que han estat greument afectades per la DANA, Ara Llibres ha publicat Renàixer del fang, un llibre solidari que recull textos d'autors, periodistes i intel·lectuals valencians de referència. Hi participa Pasqual Alapont, Xavier Aliaga, Manuel Baixauli, Vicent Baydal, Vicent Borràs, Núria Cadenes, Esperança Camps, Paco Cerdà, Ricard Chulià, Mercè Climent, Martí Domínguez, Zahia Guidoum, Víctor Maceda, Gemma Pasqual i Ferran Torrent.
Tots els beneficis de la venda estan destinats –a través del Gremi de Llibrers de València— a tornar a aixecar les llibreries Somnis de Paper i Librolandia de Benetússer, Bufanúvols de Catarroja, La Moixeranga de Paiporta, Pasarella de Picanya i Paiporta, Libro Ideas d’Aldaia, Samaruc i La Casa de Paper d’Algemesí, L’Esplai de l’Alcúdia, i Lazarillo d’Albal. Us oferim, com a tast, el capítol escrit per Manuel Baixauli:
Ulls
Des del primer instant de la catàstrofe, en veure les imatges a la televisió, va voler ajudar. Tenia, però, setanta-cinc anys d’edat, un cos esquifit i problemes seriosos d’esquena. Llevar fang o carregar trastos era cosa de joves i d’individus sans, de constitució atlètica. Buscà una activitat que s’ajustara a les seues aptituds. El seu fort eren, havien sigut sempre, els llibres; havia escrit des de ben jove, havia publicat opuscles de poesia, havia guanyat alguns premis d’àmbit comarcal, fins i tot tenia el manuscrit d’una novel·la de nou-centes planes, inèdita, dins d’un calaix, que una exigent autocrítica —conscient que era millor lector que no autor— li havia impedit presentar a algun concurs o a alguna editorial. Ni tan sols als amics més pròxims, la donà a conèixer. El que li agradava, per damunt de tot, era llegir, i llegia sempre, qualsevol text, no sols literatura. Ja de menut havia llegit tot el que tenia a prop. Al lavabo, abans d’agafar el costum d’acumular-hi llibres de poesia, d’aforismes o d’articles, que fullejava aleatòriament, havia llegit amb interès les indicacions de cada xampú, gel o suavitzant. Era incapaç de no llegir.
Què podia fer, en una situació com aquella? Els diaris informaven que entre les destrosses de la riuada hi havia, afectades, no poques llibreries i biblioteques, atès que solen ocupar plantes baixes. En feu una llista, amb les corresponents adreces i noms dels pobles, i programà, sobre un mapa de carreteres antic que mai no havia fet servir, i que va estendre sobre la gran taula del saló-menjador, les excursions que emprendria els pròxims dies.
Va omplir el maleter del Citroën dos cavalls de caixes de cartó i apujà als seients de darrere el carret de la compra. L’endemà, a primera hora del matí, ja era al primer poble, davant la biblioteca municipal, on s’havien amuntonat prestatgeries, taules i cadires malmeses, i moltíssim de paper, llibres marrons, completament enfangats, insalvables. Entre tanta paperassa, buscà planes senceres, no esgarrades, d’un format mitjà, estàndard, que es pogueren llegir, encara que tingueren taques o arrugues. Li agradava, de fet, que en tingueren, de taques i arrugues. D’ací i d’allà, amb fulls de molt diversa procedència, va omplir el carret, i després el traslladà, arrossegant-lo amb penes i treballs per carrers enfangats, a una de les caixes del maleter del cotxe, que havia hagut d’aparcar lluny, als afores.
Repetí l’operació cada dia en un poble diferent, fins que es feia fosc i, esgotat i brut, tornava a casa, on buidava les caixes damunt la taula del menjador. Les piles de papers emulaven gratacels d’una ciutat moderna, amb un mínim de separació entre ells, talment una maqueta de Nova York.
Quan ja no cabia més paper al saló-menjador, aturà les eixides amb el Citroën i va escometre la segona fase del projecte, que calia executar dins de casa: escollir, agrupar i enquadernar els fulls impresos. Era un home hàbil, meticulós, pacient, aficionat al bricolatge. Un artesà. Va aprendre a cosir les planes als lloms i a enquadernar cada volum amb pergamí. Els primers exemplars no foren perfectes, però els posteriors ja tenien una factura exquisida, de professional. Trenta volums va enllestir, un cada dia i corresponent a cada un dels trenta pobles més afectats per la riuada. Al llom de cada un va tipografiar, en caràcters Bodoni negres, el nom de cada poble. Al conjunt li posà de títol Enciclopèdia General dels Pobles Inundats, i el va oferir, gratuït, a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.
—Vet ací un homenatge a les llibreries i a les biblioteques afectades —va dir a la directora de la institució.
En obrir i examinar alguns dels volums, la directora semblava confosa:
—No acabe d’entendre els textos. No li veig la continuïtat. Fins i tot, el cos i el tipus de lletra varien segons la pàgina.
—Així és —feu ell—. Cada plana prové d’un llibre distint.
—Però això en dificulta la comprensió, i el sentit del llibre.
—El sentit d’aquests llibres, de tota l’Enciclopèdia, és, precisament, la incomprensió —explicà ell—. No entenc què hi ha dins del cervell d’alguns individus, ni com poden dormir sabent, com sabem tots, que estava en les seues mans evitar morts. Aquests trenta llibres estan plens d’ulls, dels ulls buits de centenars de veïns ofegats per un corrent furibund de fang, i de milers de veïns que ho han perdut quasi tot. L’Enciclopèdia General dels Pobles Inundats és un monument a la seua memòria.
Renàixer del fang
© Editions du Seuil, 1977
© d’aquesta edició, Futurbox Project, SL, 2015
© de la traducció, Claudia Casanova, 2015
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
