Redacció
La Sina parla amb les heroïnes dels seus llibres preferits mentre treballa a la llibreria familiar i segueix els cursos del seu programa de doctorat. Estima aquest ambient petit i controlat perquè sempre ha desconfiat del món exterior, pel qual el seu pare li ha encomanat el seu desinterès. Això és perquè la seva mare els va abandonar a tots dos en néixer ella i des de llavors es van refugiar l’un en l’altre sense voler saber massa res del que passava fora del seu reialme de volums antics. La seva única amiga, la Lluïsa, intenta convèncer-la que s’obri, però ella no té cap intenció de fer-li cas, fins que un dia la realitat li capgira la vida.
Després d'escriure Papitu. El somriure sota el bigoti, dedicat al seu pare, Josep M. Benet i Jornet, Carlota Benet ha publicat la seva primera novel·la, Veus de paper (Columna). La presentarà dimarts 26 de setembre a les 19:00 a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya. Us n'oferim l'inici.
Realitat
Era cert, doncs, es va dir la Sina, desesperada, que la vida no tenia cap tipus de sentit? Que enfrontar-se a la realitat portava només desil·lusions? Que mirar-la directament volia dir trobar només tristesa i dolor? Que en el seu dia a dia ja no hi hauria espai per a la màgia, la poesia i la raó?
Plantejar-se això de sobte, als seus vint-i-tres anys, era un xoc devastador. Com s’ho feien els altres per anar tirant, alguns fins i tot amb un somriure als llavis? Descobrir que havia basat cada una de les seves decisions vitals en un engany feia que el cap li bullís de ràbia i de preguntes. Els fonaments de la seva existència s’havien esfondrat i ara no sabia qui era veritablement ni què volia; havia perdut el nord.
Va sospirar profundament i es va arraulir encara més entre els plecs del xal de llana de quadres que s’havia tirat per damunt de les espatlles. El fred que sentia, però, no era degut a cap corrent d’aire sinó a l’alè del monstre que habitava entre les escletxes d’aquell pis immens, desolat, i no se solucionava amb roba d’abric. Va mirar enllà del finestral d’aquell antic principal de l’Eixample i es va adonar que feia un dia de plena tardor, el seu moment de l’any preferit; temps de bufandes, cafès calents, passeigs a pas ràpid per la ciutat i estones de racó acollidor amb un llibre a la falda. A fora, el terra era cobert de fulles seques dels plàtans, grogues, vermelles, taronges i ocres, i entre els edificis modernistes, les seves flors, dracs i nimfes, podia entreveure el cel decorat amb amenaçadors núvols morats de tempesta. Però no va gaudir d’aquesta visió com ho hauria fet habitualment i es va preguntar amb angoixa si el que havia passat també li hauria fet malbé per sempre la seva estació preferida i li recordaria la traïció de què havia estat víctima.
Sense l’ajut de les seves amigues, les heroïnes dels llibres que després de la tragèdia s’havien esfumat, i, en canvi, assetjada des dels forats més lúgubres de casa seva per aquella bèstia rabiosa, no sabia com se’n sortiria.
Primera edició: setembre del 2023.
© Carlota Benet Cros, 2023.
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
