Foto: Thomas
Tinc un tros de mort viva a dintre meu,
un tros de mort que, per fer-me morir,
viu de la vida que li dono, com si l'estigués gestant.
Espero que me'l puguin extirpar,
que me'l puguin matar sense morir-hi jo,
que em puguin arrencar d'arrel
la mica de mort viva que no soc.
Que no vull ser.
Si no, aquest tros de mort viva se m'anirà escampant
mentre ho sofreixo amb el dolor de les paraules del dolor,
sense les quals no hi ha coneixement del mal.
Se m'anirà expandint, amb l'ajuda d'un cor despietat,
pel clavegueram de la sang
fins a l'instant postrem de viure'm mort.
Aleshores, la mort estarà morta com el cos.
Jo serà gens.
Poema del llibre
La mort i la paraula
© Carles Camps Mundó
© d'aquesta edició: Proa, 2010