Un secret que no t'he dit mai

Infants de pàrvuls i primària d'una escola de Barcelona fan una confessió als seus mestres

Escurçar les distàncies entre els mestres i els alumnes. Donar l'oportunitat perquè els infants mostrin allò que duen a dins. Escoltar, entendre i atendre les seves vides. Vetllar pel cantó més humà. Des dels alumnes de P3 fins als de sisè de primària d'una escola de Barcelona, amb la col·laboració de Catorze, han dibuixat i explicat un secret que mai havien confessat als seus mestres.

Els mateixos docents ens n'expliquen l'experiència: "Per a nosaltres ha estat una oportunitat per conèixer millor els infants. Aquesta activitat la inclouríem més en les tutories perquè ells sovint no saben com explicar què els passa i aquesta pot ser una bona manera."

Ens apropem als mons d'aquests infants amb un recull de tres dibuixos de cada curs.

P3. Em vaig portar malament un dia.



P3. Un dia vaig veure una àguila.



P3. Vaig fer mal a un nen.



P4. Aquesta és la meva germana que m'està dient paraulotes.



P4. Aquest és el meu germà. Aquest soc jo. M'ha pegat a aquí (al cap) perquè estava jugant amb cotxes perquè volia un cotxe que volia jo.



P4. Jo al llit. La meva mare estava dormint. El papà li ha pegat. La mamà estava trista.



P5. Quan acabi P5 ja no tornaré. Vaig a l'Equador amb un amic que es diu Sebas. Vull anar a veure la meva família perquè tinc un germanet que li diuen Nico i el trobo a faltar.



P5. Jo un dia em vaig pintar els cabells amb un esprai que tinc a casa amb uns amics.



P5. A casa tinc xocolata i me'n menjo sense que miri la mama.



1r. Quan em prepara la mare les coses de piscina jo miro per si s'oblida d'alguna cosa.



1r. Treballo una mica bé a l'escola. A vegades estic nerviós o enfadat perquè la meva germana em dona empentes i la gran em renya.
 
 


1r. A Colòmbia hi havia el meu pare i el meu avi, i al meu avi el van matar. Fa molt de temps.


2n. Amago coses grans que no vull que vegi la meva germana. Una cosa que brilla o una cosa o un llibre de matemàtiques o adhesius.



2n. El que em preocupa és que l'escola estigui cremant-se i que vostè (la mestra) estigui dintre de l'escola.


2n. Em preocupo pels altres perquè es peguen.


3r. Nosaltres, jo i la meva mare, vivim en una habitació amb una vella i quan la meva mare ve a dutxar-se no li deixa. Tampoc cuinar. Tampoc posar la rentadora. Em fa molta pena la meva mare.



3r. Tinc por que li passi alguna cosa a la meva germana perquè de nit està al carrer. I també tinc por que em canviïn de família i que no pugui veure la meva família ni la meva mare. Enyoro el meu pare.



3r. El dia del meu aniversari no vaig anar a l'escola perquè era el meu aniversari i no volia anar-hi. I et vaig mentir perquè no estava malalta.



4t. Quan tenia quatre anys a classe em vaig adormir escrivint. Després, quan em vaig despertar la classe estava davant meu. Aquell dia no l'oblidaré mai. Quan estava desperta tenia molta vergonya d'haver-me quedat adormida a classe. En tenia tanta que no ho he explicat a ningú. Aquell dia va ser el primer i l'últim que he dormit a classe.
 


4t. Quan la meva mare es va separar del meu pare jo crec que estava a la panxa de la meva mare. Em va portar a l'Equador i em van deixar on eren els meus avis. Em va deixar perquè no podia treballar amb mi i els meus avis em van cuidar bé. I la meva mare se'n va anar trista i el meu pare mai va venir a visitar-me. I es va trobar amb una altra senyora i amb ella va tenir un altre fill.


4t. Em trobo sol a casa perquè alguns dies la meva mare arriba tard del treball i em sento sol, perquè la majoria del temps estic sol a casa. Els veïns també treballen i també arriben una mica tard.



5è. Fa 4 anys estava a Pakistan a l'escola. Els meus amics van dir que aquell dia un noi venia a fer màgia. Vaig dir al meu amic que volia veure'l i el meu amic va dir: "Anem, jo vull veure màgia". Llavors, un noi va treure la seva gorra i va dir alguna cosa. Ningú no sabia què era. Va parlar amb la seva boca i després van sortir uns ocells de la gorra i a partir d'aquell dia jo crec en la màgia.



5è. Fa quatre anys el meu pare va entrar a la presó, (encara no sé per què). En aquell moment em vaig posar molt trista. De vegades té permís i ens ve a veure però no sempre. El trobo molt a faltar. I espero veure'l però no sempre. El trobo molt a faltar. I espero veure'l molt aviat. La meva mare em ve a dir que no em preocupi que segurament estarà bé, per sort és veritat. L'estimo molt i no vull que li passi res.
 


5è. Un dia jo i la meva germana ens estàvem vestint per anar a la Molina a veure la nostra tieta. La nostra mare estava cuinant i va veure carn que estava dolenta, el meu avi ho va veure i es van barallar. Llavors, la meva mare va entrar a l'habitació, va tancar amb clau i va agafar l'ordinador. De cop, el meu avi va tirar la porta i va trencar l'ordinador. En aquell moment va venir la policia i vam anar a una casa d'acollida.



6è. Els meus pares estan separats, és complicat viure d'aquesta manera perquè moltes vegades estan discutint per telèfon. La meva mare diu que la família del meu pare no és la meva família, i a vegades ho paga amb mi. És a dir, que si el meu pare fa una cosa que li ha dit, la meva mare em crida i em pega. No vol que estigui amb el meu pare i vol que l'odiï.
 

6è. Tinc problemes familiars. Els meus pares s'han separat. La mare té càncer. Diu la mare que el tipus de càncer que pateix és molt fàcil que empitjori, encara que ara està tranquil·la gràcies a la medicació. Sempre em pregunta què faré quan ella es mori. Sempre em faig la despistada, perquè no vull que em vegi trista plorant. Sé que ella sap perfectament perquè no li contesto aquesta pregunta. Sé que és impossible que es recuperi. El que poden fer els metges només és allargar la seva vida una mica, res més.



6è. Jo sempre he tingut por de créixer perquè quan em faig més gran les coses comencen a ser més difícils. No com quan ets petit. Com per exemple quan vaig haver d'anar-me'n del meu país. Vaig haver de deixar molts familiars i amics i vaig creure que seria per molt de temps i que no els tornaria a veure. I això em sap molt de greu perquè encara no he pogut donar-los les gràcies per haver-me cuidat tot aquell temps; i per haver-me suportat amb les coses de la meva vida. És a dir, tinc por de no poder veure més la gent que estimo quan sigui més gran.
Data de publicació: 19 d'abril de 2017
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze