Adala i Tribade han fet aquesta cançó per fer "Un homenatge a les companyes que lluiten diàriament pel dret a un habitatge digne a Catalunya i a tot el territori creient en un món més just i més nostre."
Vosaltres tot per diners,
nosaltres tot per amor al barri.
Vosaltres contra la gent,
nosaltres contra tot mercenari.
Desperta la ciutat, crits al meu veïnat,
gent del sindicat el barri ha convocat.
A dins del portal s'aixeca un puny ben alt,
algun furgó tallant el carrer del davant.
El dolor d'avui a tothom fa mal,
al veí de baix, la veïna de dalt.
Cada cop més fort, cada cop més fart,
mentre transformen el barri en un mar sense sal.
I, mentre dorm,
la vella ciutat dins d'un caixer
ha complert els somnis d'un banquer
que l'ha comprat per quatre duros
després de fer-se malbé.
Vosaltres tot per diners,
nosaltres tot per amor al barri.
Vosaltres contra la gent,
nosaltres contra tot mercenari.
Saben què passa a les cases, fan que no ho han vist,
s'acumulen a la taula cartes que no vol obrir.
Tallen la llum i l'aigua, t'embarguen, arriba un altre avís,
amb l'angoixa al pit s'asseu, prega a Déu, prova de dormir.
I negra nit, sis del matí, torna a sentir el mateix el neguit,
un cop sec torna la por i tomba la porta del teu pis.
No pot més la pobra, agafa roba, plora, abraça els fills,
que una llar és més que un sostre, és un lloc on ser feliç.
Estan fent de Barna un cementiri, una city pels guiris.
Som rosa de foc i no de lliris,
fora els inversors, foc als fons voltors, fuck blackstone,
ens sobren raons t'ho miris com t'ho miris.
Hay una guerra sin balas, sin malas caras,
es la falta o la abundancia, eterna tara quien dispara.
Y to' se para, una vida, un hogar en la estacada,
y se escuchará gritar al barrio en la mañana clara.
Y si no le viste a la calle el semblante triste,
Será por estar exhaustas, que ellos juegan al despiste.
Pero, si no desiste la fuerza de quien resiste,
siempre habrá más gente que se aliste, y en eso consiste.
Porque, eligen bando y las manos manchás de sangre,
hogares que rompen por otro bloque a su nombre.
Cora vacío nunca ve lleno el sobre,
de tantos palos aprendimos a guardar pa lumbre.
Y que no te asombre si algún día se te devuelve,
el trozo de pastel del pobre que robaste hace que enfermes.
Que la ciudad está cansada y tiene hambre,
y al apagar las luces nadie recuerda su nombre.
Vosaltres tot per diners,
nosaltres tot per amor al barri.
Vosaltres contra la gent,
nosaltres contra tot mercenari.
