Els Amics de les Arts han transformat el seu Carnaval en un corrido tumbado, un subgènere mexicà. I ho han fet de la mà de Figa Flawas. Aquesta versió (l'original la van publicar el 2012 al disc Espècies per catalogar) és un avançament del disc 20 anys d'Amics, que es publicarà el 23 d'abril.
Hi ha una nit concreta en què tot s'hi val,
fotem una festa, muntem un sidral.
Avui les paraules també ens disfressem
i per un sol dia tot és diferent.
Mireu la Tertúlia, com entra triomfant,
ens fa de Conversa, el punt elegant.
Al mig de la pista, la paraula Bell,
que avui va amb b alta i tots estan per ell.
Perquè avui és carnaval,
tenim dret a fer l'animal,
anar contracorrent,
a significar coses que ens facin els dies més dolços,
no tan transcendents.
El company Palíndrom fa un any va destacar
per dur una disfressa estranya a matar.
Em dic: cita'l a l'àtic, no veieu que bo que és?,
però aquest any no es complica i tots l'hem entès
vesteix monosíl·lab, avui es diu Pep.
Com balla la Porta! topar, tropa, patró,
el Pany que ho intenta, però quin nyap, Déu n'hi do!
Carai la Llumeta, s'abraça amb el Pal.
No em digueu Llumeta, avui soc un fanal.
No em digueu Llumeta, avui soc un fanal.
Perquè avui és carnaval,
tenim dret a fer l'animal,
anar contracorrent,
a significar coses que ens facin els dies més dolços,
no tan transcendents.
L'endemà t'aixeques, cansat però content,
un diumenge s'afronta, a poc a poc i anar fent,
et mires al diccionari i tornes a ser tu.
I creus que és injust, però no ho dius a ningú.
