Tant de bo que t’estigui bonic,
que t’estimin i estimis, somriure amb les galtes,
i no pensis més en mi.
Que t’agradin uns altres petons,
que et despertis de nit i estiguis abraçada
per l’amor, la sort del món.
Li he escrit vint cançons i qui sap si en faré més,
que visqui feliç, si us plau, mai he demanat res.
Si va ser preciós estimar-se,
també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà.
Si l’amor sap transformar-se,
que visqui en les mil formes que li vulguem donar.
I em fa mal però menys,
penso en tu però molt menys,
soc del temps que m’ha portat la calma.
Si va ser preciós estimar-se,
també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà.
Tant de bo que t’estigui bonic,
que riguem molt al veure’ns i fer-te abraçades,
quan ho vulguis soc aquí.
Vull enganxar-me ja al teu proper disc
i sentir-te cantar amb les teves germanes,
celebrar que som amics.
Que no et falti amor i que els mals et siguin lleus,
i si ens ve de gust poder cantar a dues veus.
Si va ser preciós estimar-se,
també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà.
Si l’amor sap transformar-se,
que visqui en les mil formes que li vulguem donar.
I em fa mal però menys,
penso en tu però molt menys,
soc del temps que m’ha portat la calma.
Si va ser preciós estimar-se,
també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà.
Vull veure’t complir tots els somnis
i totes les pel·lis que et queden per fer.
Que et cuidis com cuides als altres,
si us plau que ta mare sempre estigui bé.
I el Guillem, també.
Si va ser preciós estimar-se,
també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà,
Si l’amor sap transformar-se,
que visqui en les mil formes que li vulguem donar.
I em fa mal però menys,
penso en tu però molt menys,
soc del temps que m’ha portat la calma.
Si va ser preciós estimar-se,
també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà.
