Redacció
Albert Pla i Judit Farrés van escriure aquesta nadala i van convidar Gerard Quintana, Manel, Estopa, Joan Miquel Oliver i Quimi Portet a cantar-la.
En un pessebre hi ha d’haver-hi
el nen Jesús i el Sant Josep,
també la verge Maria,
una vaca i una mula
i mal penjat un angelet.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
Ha d’haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d’un foc rogent.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
En un pessebre ha d’haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes,
i una iaia castanyera,
i un dimoni dins l’infern.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
Agafeu la cartolina,
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles:
els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
També hi ha d’haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que venen des de l’Orient,
carregats, porten presents.
Que bé que ens ho passarem!
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
Al pessebre hi ha d’haver,
ha d’haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s’estigui dret.
No us en oblideu mai més,
que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre ha d’haver-hi,
ha d’haver-hi un caganer.
