Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 15 de febrer de 1983) ha publicat el seu nou disc, Farsa (género imposible), un projecte que va voler gravar a casa (abans que ser a casa fos gairebé l'única opció) i on reuneix cançons fetes en col·laboració amb altres disciplines artístiques com la dansa o el teatre. Escoltem una de les seves noves cançons.
Tenir l'ull sempre viu
i una veu que vol riure;
permetre'm, quan em vingui de gust,
semblar dispers,
semblar dispers.
Permetre'm, quan em vingui de gust
per un sí o per un no, combatre o fer un vers.
Treballar sense glòria ni fortuna
en el viatge que em portarà a la lluna.
Evitar res que no surti de mi
sense renunciar a la modèstia, dir:
i estimat, pots estar satisfet de les flors,
dels fruits i els troncs.
I estimat, pots estar satisfet de les flors
si ho culls del teu jardí ufanós.
Ni rebutjant ser l'heura,
i encara que no siguis cap roure o cap avet,
potser no pujar gaire, no,
però fer-ho tot solet.
I encara que no siguis cap roure o cap avet,
potser no pujar gaire
però fer-ho tot solet.
I estimat, pots estar satisfet de les flors,
dels fruits i dels troncs
i estimat, pots estar satisfet de les flors,
si ho culls del teu jardí ufanós,
si ho culls del teu jardí ufanós,
si ho culls del teu jardí ufanós.
Foto: Facebook Sílvia Pérez Cruz