Et vull veure
seguint a prop
on mor el vent.
Et vull veure
fent cançons
fins que no puguis més.
Tinc una estranya sensació
de no poder anar a millor,
però és que amb tu va tot perfecte,
et vull veure igual que el primer dia aquí.
Cantant cançons de la Judit,
del Kanka com si fessis acudits,
i és que tot ho fas tan fàcil com petit.
Però tu et fas gran
en vas fer dinou a mitjanit.
Et vull veure
al carrer, a la porta,
de camí.
Et vull veure
deixant notes soltes
pel jardí.
Tothom et veu a la televisió
però no coneixen la cançó
que fa parar boig sempre el teu cor.
Et vull veure,
a poc a poc,
però sense tenir por.
Vine amb mi aquesta nit.
Que et vull veure
bufant les espelmes del pastís.
Que et vull veure
cada dia com si fos ahir.

Foto: Instagram Alfred García