He passejat per València sol,
on hi ha gent que m'estima molt,
on hi ha gent que m'estima poc,
on hi ha gent que no m'estima gens.
He retornat al carrer la Nau,
on he estudiat i m'he enamorat,
on vaig fer molt bones amistats,
i alguna estúpida desamistat.
He caminat pel carrer la Pau,
March i Fuster m'han enlluernat,
Roig i Estellés se m'han barrejat,
Alfaro i Ventura m'han animat.
En aquell tren Xàtiva-València
mon pare em portà a la Malvarrosa
ben agafat de la seua mà
per primera volta vaig vore el mar.
Al meu davant tinc aquell infant,
mira que mira la mar tan gran.
Dolç el record i amarg i llunyà,
vida viscuda que no tornarà.
He passejat per València sol,
he retornat al carrer la Nau,
he caminat pel carrer la Pau,
anys plens de vida que m'ha fet i em fa.
He passejat per València sol.
