Redacció
Quimi Portet va néixer a Vic el 20 d'octubre de 1957.
D'esquena al mar i a la muntanya,
completament al marge de l'activitat industrial,
sota una col, canta el poeta:
Des d'una àrea de servei
la meva terra és com un parrac grapejat.
Un país vençut pel davant i pel darrere,
d'atrotinada dignitat.
Adeu, turons amics, adeu, rieres,
boscos d'alzines i de roures i fagedes,
muntanyes del meu cor, adeu, estrelles,
adeu al mar pur de cristalls i de turqueses.
Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:
Sona una guitarra
i el solet no vol sortir
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.
Hola, pudors d'inferns brutes i abjectes,
d'animals escorxats, sentor de sang i merda.
Adeu, olors d'abans, fenc, trepadella,
d'espígol dolc i farigola a l'escudella.
Adeu, amor, bonica, la millor amiga,
adeu, rateta que escombrava l'escaleta.
I allà a sota una col canta el poeta:
Homes i dones del cap dret, adeu per sempre.
