"Vaig escriure Lluna blanca per a la meva mare, que va morir fa una mica més d'un any, i per a tots aquells que la vau conèixer". Ho va dir Marina Rico, cantant d'Al·lèrgiques al Pol·len, al concert que van fer el 23 de gener a la sala Apolo. Amb aquesta cançó homenatja la Mireia, la dona que la va dur al món, que va morir de càncer el novembre del 2023.
No sé com portar tot el que em passa,
no he pogut parar si he de cantar.
És un buit tan gran el que m′abraça,
vull recordar la teva veu al meu costat.
Mira'm als meus ulls la lluna blanca
m′ha portat al cap
un record tan clar com l'enyorança
de les teves mans.
A vegades sec i el món avança,
m'he quedat somiant i et vull trobar,
com parlava la teva mirada,
ningú podrà tornar-me a mirar igual.
Mira′m als meus ulls la lluna blanca
m′ha portat al cap
un record tan clar com l'enyorança
de les teves mans.
—Marina, bon dia, ¿què tal el concert d′ahir? ¿vau triomfar? Acabo de parlar amb el meu peixater i es veu que les seves filles són megaseguidores d'Al·lèrgiques, tia. Diu que us coneixen, cinco mil followers. Bueno, estan súper al dia, he flipat. Us esteu fent molt famosillas ¿eh?, vinga, adeu!
Mira, com volen dalt del cel
(per si et perds, t′avisen).
Tens tot el temps si mai et venç
(pots estar tranquil·la).
Mira com volen dalt del cel
(és també la lluna en el pas del temps, tot el temps si mai et venç).
Dibuixo una escala per si tu hi ets,
per si ens trobem.
Vius dalt de l'aire,
no sé com trobar-te,
jo atrapada en el fang
tu en el teu núvol blanc.
